El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha decidit presentar la seva renúncia per "cansament" i per una "acumulació de circumstàncies" després de les seves discrepàncies contínues amb l'executiu espanyol en els tres anys de mandat. Així ho asseguren fonts pròximes a Eduardo Torres-Dulce, que recorden que hi ha hagut desavinences públiques en diverses qüestions relacionades amb el funcionament de la Fiscalia, com per exemple en la designació d'alguns fiscals, o les "carències pressupostàries" del Ministeri Fiscal. Aquestes fonts apunten que abandona un càrrec que "desgasta molt" i ho fa en un moment "tranquil" en què estan "encaminats" tots els processos importants, com per exemple el 9-N.

El Fiscal ha anunciat per sorpresa la seva marxa i havia estat qüestionat pel seu paper en els escàndols de corrupció que han anat afectant el PP, des del cas Bárcenas al Gürtel. Precisament sobre la corrupció, la Fiscalia ha enviat aquest dijous una nota on destaca alguns dels elements que Torres-Dulce ha considerat com a primordials en el seu mandat, especialment el seu "compromís personal" en la lluita contra la corrupció, que ha convertit en un dels "eixos que han vertebrat el seu mandat".

En aquest marc assegura que durant el seu mandat ha reforçat la Fiscalia Anticorrupció amb la designació de diversos fiscals delegats, i que un dels projectes en marxa és el de les Unitats d'Investigació, que pretén dotar la Fiscalia d'equips adscrits de Policies i guàrdies Civils, a més de pèrits a l'Agència Tributària. Són unes unitats que segons el projecte s'han de desplegar a les fiscalies territorials imitant el model de la Fiscalia Anticorrupció.

Casos "encaminats" com el 9-N

El fiscal plega un cop considera que ja estan encaminats els processos importats, com el 9-N i la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas. Ha estat una de les etapes més tenses del seu mandat, i li va suposar haver d'imposar el criteri als fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que eren contraris a presentar la querella.

Malgrat que ell va negar davant el Congrés que hagués rebut cap mena de pressió per part de l'executiu espanyol, la querella va ser anunciada amb antel·lació per diversos membres del govern espanyol i del PP, des del mateix ministre de Justícia, que va anunciar que la Fiscalia preparava actuacions el mateix 9-N, fins la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho.

Més mitjans i autonomia

La mateixa nota que recull les seves actuacions més destacades en aquests tres anys recorda que torres-Dulce va elaborar un Llibre Blanc que recull les necessitats en mitjans humans, materials i tecnològics dels Fiscals, així com "la necessitat de reforçar l'autonomia, també en l'aspecte pressupostari" de la Fiscalia.

El govern espanyol nega "pressions" perquè plegués

Tan el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, com el ministre de Justícia, Rafael Català, han assegurat que la renúncia ha estat per raons "personals" i l'han desvinculat de cap mena de pressió per part del seu executiu. Catalá fins i tot ha assegurat que la notícia l'havia "sorprès".

El consell de ministres estudiarà el relleu

El consell de ministres valorarà la dimissió probablement aquest mateix divendres i engegarà el procediment per al nomenament d'un nou fiscal general de l'Estat. El procés implica que el govern espanyol presentarà una proposta de nomenament al Consell General del Poder Judicial.

Aquest farà un informe i el govern enviarà la seva proposta al Congrés dels Diputats. El candidat proposat pel govern haurà de comparèixer davant la Comissió de Justícia per valorar la seva idoneïtat, i després se li comunicarà el nom al rei Felip VI perquè sigui nomenat.