Pujol admet que la carta del seu pare té "valor relatiu" en no anar signada

En la declaració íntegra davant la jutge que ahir va interrogar a Jordi Pujol, a la qual ha tingut accés Efe, l'expresident català es remet a una carta que el seu pare Florenci va enviar a la seva dona, Marta Ferrusola, en què el seu progenitor es comprometia a adoptar "decisions per assegurar el futur" dels seus néts i la seva nora.

"És un escrit que no està signat, vull dir, té un valor relatiu. És un manuscrit, això sí. No sé quin valor té", reconeix Pujol, que explica que aquesta carta, que la família no ha aportat al jutjat, està en possessió de Marta Ferrusola.

Al final del seu interrogatori, la jutge va voler aclarir si existia algun document o certificat bancari que acredités, quan el seu pare va morir al setembre de 1980, que existien els fons que, segons la versió de Pujol, els va llegar fora de l'herència:

"- Pujol: No ho sé.

- Jutge: Existeix algun document al setembre de 1980?

- Pujol: No. No tindria lògica que n'hi hagués. Seria absurd. Era un negoci (el del seu pare Florenci, que es dedicava a l'intercanvi de divises) que era tolerat i més o menys protegit per les autoritats de l'època, però que era il·legal. No se certifica amb un document amb segells i timbres.

- Jutge: Aquests diners estarien en algun lloc.

- Pujol: Ho sabria el meu pare. Però jo no ho sabia.

- Jutge: El gener del 1990, quan els seus fills són majors d'edat, és possible que (l'administrador de la fortuna oculta) Delfí Mateu, remetés algun paper, un 'aquí ho cedeixo'?

- Pujol: Segur que no. Almenys, jo aquest paper no el tinc, ni l'he demanat.

- Jutge: Una rendició de comptes de Mateu, que deixés constància...

- Pujol: La rendició de comptes la va fer amb els meus fills.

- Jutge: Algun fill guarda la liquidació?

- Pujol: Doncs no ho sé. No sé si es va fer aquesta rendició. Jo no tinc cap paper".

Al llarg de l'interrogatori, Pujol també relata que el seu pare va portar l'assumpte amb un gran "secretisme" i que tampoc no coneixien l'existència d'aquesta fortuna la família de dos dels tres administradors dels diners (tots dos ja morts): Delfí Mateu i el seu cosí Joaquim Pujol i Figa.

"La meva voluntat de quedar al marge d'aquest tema, que és radical, també es va fer d'una forma molt molt radical. Jo sé que Mateu o Joaquim Pujol van actuar d'una forma... jo comprenc que a vegades pot produir situacions desagradables, d'infidelitats, però... jo no comptava amb això i no es va produir", indica Pujol.

L'expresident català admet a la jutge que, malgrat que es va desentendre de l'assumpte, era "inevitable" que s'assabentés d'alguns detalls i que expressés la seva opinió, com per exemple quan es va proposar Joaquim Pujol que seguís administrant els diners, funció que va exercir durant mig any.

"Jo m'oposo, no perquè no m'agradi la persona, no perquè no sigui un bon home, sinó perquè vull que Joaquim Pujol jugui un paper més important en l'administració (el va nomenar secretari general de Presidència del seu executiu). En aquest cas, vaig actuar no pensant en si era bo per als meus fills, no com a representant dels meus fills", apunta Pujol.

"Jo no intervenia, però és forçós que conegués alguna cosa", al·lega davant la jutge Pujol, per la qual cosa també es va desentendre de la decisió que el nou administrador fos el seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola.

Sobre el paper que va exercir Jordi Pujol Ferrusola, la seva germana Marta va assegurar davant la jutge: "El que gestiona el fons és el meu germà Jordi i ho té invertit en 'coses' i acordem que ens l'anirà repartint a mesura que hi hagi liquiditat o venciment de 'coses'".

De la seva banda, Pere Pujol va assegurar davant la jutge que quan el seu germà Jordi va assumir la gestió del llegat els va comunicar l'existència d'aquests fons: "Ens diu que assumirà la gestió d'aquest llegat i no ens ha passat compte de què ha fet amb aquests diners fins a l'any 1992.