El jutge Pablo Ruz va arribar fa cinc anys a l'Audiència Nacional sent un perfecte desconegut i ara, convertit en jutge estrella, s'incorporarà a un modest jutjat de Móstoles sense poder evitar les constants mirades i murmuris que arrossega la fama, de la qual no ha pogut escapar tot i el seu tarannà tímid i discret.

El seu físic tampoc l'ajudarà a passar desapercebut. Els seus més de metre noranta d'alçada i una primesa que ha anat augmentant a mesura que anava tancant els casos que li va deixar en herència el seu antecessor, Baltasar Garzón, el fan ràpidament identificable, el que li farà encara més difícil recuperar l'anonimat. La seva estada ara a Móstoles, amb l'empremta que li deixa l'Audiència Nacional, poca relació tindrà amb les seves primeres destinacions als jutjats de Navalcarnero i al Jutjat d'Instrucció número 1 de Bilbao.

Amb només 34 anys, i després d'una breu escala (2008-2009) com a jutge de reforç del magistrat de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, Pablo Rafael Ruz Gutiérrez va ser triat el 24 juny de 2010 per fer-se càrrec del jutjat més mediàtic d'Espanya. Va arribar per substituir la màxima estrella judicial fins llavors, Baltasar Garzón, a qui ningú va pensar que podria eclipsar.

No obstant això, després de cinc anys al capdavant del famós Jutjat Central d'Instrucció número 5 i tirant endavant els casos més polèmics, tant heretats -Gürtel o la delació a ETA al Faisán- com a propis -els papers de Bárcenas (la competència va haver-la de disputar durament al seu company Javier Gómez Bermúdez) o el fitxatge de Neymar- Ruz ha desbancat el jutge estrella per antonomàsia de l'imaginari judicial popular. Fama que amb la seva marxa és previsible que a poc a poc esdevingui fugaç.

Tot això sense incórrer en estridències, i és que Ruz s'ha caracteritzat per tramitar els seus casos en estreta col·laboració amb la Fiscalia, excepte en comptades ocasions com quan va incloure l'exministra de Sanitat Ana Mato en el cas Gürtel com a partícip a títol lucratiu en els regals de la trama a la seva família, provocant la seva immediata dimissió.

La seva actuació en el cas Gürtel, que li va ser retornat al seu jutjat el 2012 procedent del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, li ha causat tensions amb el partit del govern des del moment en què va declarar nul el sobreseïment dictat pel tribunal madrileny de les acusacions contra Luis Bárcenas i va tornar a imputar-lo.

Al gener de 2013, Ruz rebia de Suïssa el resultat de la comissió rogatòria que va revelar la ingent quantitat de diners que l'extresorer havia arribat a acumular en entitats bancàries del país (42 milions d'euros). Moment en què va esclatar l'escàndol i van aparèixer els ja famosos papers de Bárcenas referents a una suposada caixa B al PP amb la qual s'haurien pagat sobresous a dirigents del partit.

I és que, com tot jutge, ha hagut de suportar crítiques per les seves decisions, tant d'un costat com d'un altre -per imputar l'exsecretari del PP Ángel Acebes o per desimputar-lo després, per no anar més enllà en qui va donar l'ordre de la delació ETA o per acusar d'això alts comandaments policials-, però ningú li ha pogut retreure és no haver-se involucrat al màxim en els temes que instruïa.

Treballador incansable

Maratonianes preses de declaració en les quals no parava ni per menjar i llargues hores al jutjat del qual poques vegades ha sortit a fer un cafè o alternar amb altres magistrats. Durant tots aquests anys la vida l'ha fet pràcticament en un jutjat al qual va arribar de forma interina i amb caràcter temporal i que ara li doldrà abandonar.

Discret, senzill i treballador, així defineixen seus companys un jutge del que sobre la seva afiliació només se sap que és de fortes conviccions religioses i pertany a la plataforma progressista Un altre dret penal és possible, encara que no s'ha definit ideològicament.

Totes aquestes hores entregat en cos i ànima durant aquest temps a la missió que li va ser encomanada el 2010 pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que després de rebutjar prorrogar sis mesos més la seva situació l'ha rellevat amb el nomenament de José de la Mata com a titular del jutjat, li han tret temps de gaudir tot el que li hagués agradat dels seus quatre fills.

Ruz, però podia haver demanat al CGPJ quedar-se al jutjat com a reforç a De la Mata, però finalment ha optat per no fer-ho sense voler tampoc fer públiques les raons per les quals finalment no ho ha fet. D'aquesta manera ha demostrat una vegada més la seva proverbial discreció.

Aquesta decisió l'ha apartat definitivament de l'Audiència Nacional -almenys fins que arribi a la suficient antiguitat per demanar una plaça pròpia en aquest tribunal-, però li permetrà estar més a prop de la seva família quan neixi, aquest proper estiu, el seu cinquè fill, i que bé podria ser ja la tant desitjada nena.