Rodrigo Rato, el polític que va poder ser president del govern espanyol i que ha estat l'espanyol que ha exercit el lloc econòmic més rellevant en l'esfera internacional, ha estat detingut per suposat blanqueig de capitals, frau i alçament de béns.

Enrere queden els anys feliços en què, com a director gerent del Fons Monetari Internacional, organitzava la política monetària mundial i la seva triomfal retorn a Espanya per fer-se càrrec després de la presidència de Caja Madrid, la formació de Bankia i la seva sortida a borsa.

Ha estat precisament aquesta entitat la que l'ha posat en els últims gairebé tres anys sota la lupa de la Justícia. Des de fa uns mesos Rato ha sentit més a prop que mai el seu alè: després de les targetes opaques, el cop de gràcia final a la seva figura arriba per una investigació per suposat blanqueig després d'haver-se beneficiat de l'amnistia fiscal dissenyada pels seus propis companys de files.

L'escàndol de les "black", destapat la tardor passada, deixaven molt tocat a qui va ser vicepresident econòmic del govern de José María Aznar i, encara que l'assumpte està encara en fase d'investigació, patia la seva primera condemna per part de la societat.

I és que la ciutadania no va poder perdonar que, en plena crisi econòmica, el que va ser ministre d'Economia tirés d'una targeta opaca a Hisenda per desemborsar milers d'euros en botigues d'art sacre, locals d'oci nocturn o en botigues de begudes alcohòliques.

A la condemna social se li unia la del seu propi partit, que durant anys va tenir com el símbol i capdavanter de la recuperació econòmica, i per la qual Rato es va veure obligat a demanar la suspensió temporal de la seva militància.

Les dues penes van adquirir tints de fermesa fa tot just dos dies, quan es va saber que el que va ser màxim dirigent del Fons Monetari Internacional (FMI) disposava de fons a l'estranger que va regularitzar a través de l'anomenada amnistia fiscal que el Govern va aprovar el 2012.

Però no només això, sinó que també transcendia que després d'això, Hisenda va començar a investigar un "complex entramat societari familiar" per un possible delicte de blanqueig.

Una segona denúncia de la Fiscalia, aquesta vegada de Madrid, se sumava a la que va presentar Anticorrupció a principis d'any per irregularitats en les seves retribucions mentre va presidir Caja Madrid, pendent encara de admetre.

En aquesta ocasió, el Ministeri Públic li ha denunciat davant els indicis que ha recaptat en els últims dies que Rato ha pogut cometre delictes de frau, blanqueig de capitals i aixecament de béns.

I ha estat el titular del Jutjat d'Instrucció número 35 de Madrid, Enrique de la Hoz, en funcions de guàrdia, el que ha hagut de signar la seva detenció després d'haver ampliat l'ordre d'entrada i registre al domicili habitual de l'exbanquer, situat a al barri de Salamanca de Madrid, a la seva oficina.

A l'espera de saber com conclou aquest últim episodi, la imatge de Rodrigo Rato escortat per agents de la Policia difícilment marxarà de la retina dels ciutadans, que ja no li recordaran per ser aquell negociador hàbil, polític de raça i d'oratòria brillant i fina ironia que en ocasions va poder tombar al més avesat interlocutor.

Rato ha posat fi així a aquella etapa daurada en la que va canviar les regnes de l'economia espanyola per la mundial des del FMI, per fer després, el 2010, amb les de per aquell temps quarta entitat financera del país, Caja Madrid.

Nascut a Madrid el 18 de març de 1949 en una família de reconeguda tradició empresarial, llicenciat en Dret i en Administració d'Empreses per la Universitat de Califòrnia (Berkeley), abans d'incorporar-se a la política va ser conseller de les empreses familiars.

El 1979 va començar la seva trajectòria política a Aliança Popular (AP), encara que va adquirir el seu major protagonisme quan va ser elegit per dirigir la política econòmica del Govern el 1996.

Set anys després, al setembre de 2003, va competir amb Rajoy per ser candidat a la presidència de Govern, però finalment va ser designat l'actual president del Govern.

Perduda aquesta batalla, Rato va saltar a l'exterior com a director gerent de l'FMI, càrrec que va assumir el 2004, i des del qual va impulsar un canvi en la forma de distribuir el poder entre els països membres, el que va suposar el major pla de reforma des de la fundació l'organisme.

No obstant això, al juny de 2007 va anunciar la seva decisió d'abandonar el càrrec per motius personals, el que va desencadenar especulacions sobre el seu retorn a la vida política espanyola.

No obstant això, ben aviat va deixar clar que no formaria part de les llistes del PP per a les eleccions generals i que reprenia la seva activitat professional privada en entitats com el Santander i Lazard, banc que també li ha costat algun disgust dins del "cas Bankia "que investiga l'Audiència Nacional el desenllaç encara ha d'arribar.