Abel Martínez Oliva, el professor d'Història que aquest dilluns va morir després que un alumne li clavés un matxet al tòrax en un institut de Barcelona, tenia 36 anys, era nascut a Lleida i des de feia anys encadenava substitucions. Entre d'altres centres, havia donat classes a La Sèquia de Manresa durant el curs 2011-2012, on va fer una substitució d'anglès i plàstica, segons ha pogut confirmar aquest diari. Anteriorment, a finals del curs 2009-2010 i principis del 2010-2011, havia fet atenció domiciliària a alumnes amb malalties llargues o postoperatoris, fonamentalment a Igualada.

El docent estava inscrit a la borsa d'interins, a la qual va recórrer l'institut Joan Fuster del barri de la Sagrera de Barcelona, on donava classes des de fa deu dies. Segons les mateixes fonts, la víctima havia encadenat diverses substitucions els últims anys, a diferents escoles de Barcelona, ja que no havia exercit mai al seu territori natal. El docent mort era professor de ciències socials i estava substituint des de feia pocs dies una professora que es trobava de baixa per malaltia.

L'alcalde de Lleida va visitar ahir la família del difunt, li va transmetre el condol en nom de la ciutat i va posar a la seva disposició els serveis municipals i socials que requerissin.

Minuts de silenci als centres educatius de Manresa

Els centres educatius han fet minuts de silenci aquest matí amb motiu de la tragèdia que va tenir lloc ahir en un institut de Barcelona. A Manresa, els docents de la Sèquia, on Abel Martínez havia fet substitucions, han fet un mural amb la seva foto on s'hi podia llegir 'Plora l'escola' al costat del seu nom i una nota oficial del centre.

Al Peguera també s'han guardat cinc minuts de silenci, així com en altres centres de Manresa i de la resta del Bages. A Igualada, prop de 800 persones, entre professors i alumnes, han fet cinc minuts de silenci al pati de l'Institut Pere Vives Vich d'Igualada. La resta de centres educatius de la capital de l'Anoia, així com el Campus Universitari d'Igualada, també s'han concentrat aquest matí per expressar el seu condol als familiars, amics i membres de la comunitat educativa. Els cinc minuts de silenci han acabat amb un fort aplaudiment per part de tots els concentrats.

A Solsona, els dos centres de secundària s'han afegit al minut de silenci que ha convocat la comunitat educativa catalana arran dels fets del dilluns.En el cas de l'institut Francesc Ribalta, els 500 alumnes del centre s'han concentrat al pati de l'escola acompanyats dels professors i l'equip tècnic. Núria Gonzàlez, cap d'estudis de l'institut, ha explicat a aquest diari que l'equip docent "estem molt afectats i ens identifiquem plenament amb el professor mort, ja que som conscients que podia haver estat qualsevol de nosaltres". Gonzàlez no s'ha oblidat de la família del menor homicida i d'ell mateix, "un nen que tenia tota una vida per endavant" que ha quedat truncada per sempre. Per la seva banda, els 400 alumnes i els professors de l'escola concertada Arrels II han participat en un acte d'uns cinc minuts de durada en el qual s'han encès espelmes, s'han recitat versos de la Mare Teresa de Calcuta i ha sonat "Imagine" de John Lennon, que amb els anys s'ha convertit en un símbol de la pau a tot el món.

Els instituts de la Catalunya Central no detecten cap augment de la conflictivitat

L'agressivitat verbal és la forma de conflictivitat més comuna als instituts de Manresa. Es dóna en pocs casos, expliquen els directors dels centres de secundària de la ciutat, però poden distorsionar el funcionament de l'equipament educatiu. També coincideixen a dir que la crisi econòmica es reflecteix als instituts.

Els professors de Manresa van rebre ahir amb perplexitat, malestar i fins i tot desànim la notícia de l'assassinat d'un professor a l'institut Joan Fuster de Barcelona a mans d'un alumne menor d'edat.

La directora del Lluís de Peguera, Assumpta Pla, remarcava que es tracta d'un cas que "semblava que només passava a fora", i opinava que ens "hauria de fer reflexionar. Potser hem de parar i plantejar-nos què fem i on invertim els recursos". Pla explicava que en el cas del Peguera hi ha "un baix nivell d'agressivitat. Generalment hi ha diàleg entre el professorat i els alumnes", però de tant en tant sorgeix algun problema i s'agreuja quan la família de l'alumne no col·labora per solucionar-ho. Es tracta, sobretot, de famílies "poc socialitzades". Insistia que es dóna en molt pocs casos i que no s'ha arribat mai a violència física contra professors.

"A les aules no hi ha violència", afirmava al seu torn el director de l'institut Lacetània, Francisco Fernández. Pel que fa a les agressions verbals considera que sempre han existit. "Quan jo estudiava ja n'hi havia. Ara el que tenim és un altre format perquè s'utilitzen mitjans com les xarxes socials".