La Generalitat va presentar un pla per prevenir i reduir el frau fiscal a Catalunya amb el qual busca potenciar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), un organisme que té ara 324 funcionaris i que el 2018 espera disposar d'uns 600 efectius, fet que suposa un augment del 85%. La directora de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), Teresa Ribas, va explicar ahir que aquesta és almenys la previsió de creixement del personal que fa per als pròxims anys l'ATC, un organisme que l'actual govern català espera convertir en una veritable Hisenda catalana. Amb tot, el pla presentat, que abraça el període 2015-2018, no inclou una previsió detallada d'augment de personal any a any, si bé recorda que al llarg del 2015 s'augmentarà la plantilla de l'ATC amb 114 persones, entre les quals hi haurà 25 inspectors. En la mateixa línia, l'ATC es proposa que entre aquest any i mitjan del 2016 l'administració catalana pugui assumir la recaptació executiva de tots els impostos que depenen d'ella -ara la té delegada a l'Agència Tributària de l'Estat- gràcies a la col·laboració d'uns 300 empleats d'altres administracions catalanes, com les Diputacions i els ens locals.
El director del programa per a l'aplicació i desenvolupament dels tributs de Catalunya, Jordi Boixareu, va subratllar que el "reduït" àmbit competencial del govern català en matèria fiscal no impedia que es proposés una actuació "decidida" contra el frau. Per la seva banda, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va precisar que aquest pla "no és cap improvisació", sinó que s'hi estava treballant "des de fa mesos" i responia al pacte d'estabilitat parlamentària signat amb ERC. El pla recull un total de 86 mesures, entre les quals destaquen el propòsit del Govern de crear una bústia en línia per rebre denúncies de pràctiques fraudulentes en matèria tributària, "que podran ser anònimes", va aclarir Boixareu. També el Govern encarregarà a un equip de persones de l'administració i a un grup de professors universitaris que calculi l'anomenada tax gap o bretxa fiscal, és a dir, la diferència entre els ingressos fiscals que podria obtenir Catalunya i els que realment obté.
Més objectius
El pla presentat també preveu identificar casos de deslocalitzacions fraudulentes de contribuents per no pagar impostos a Catalunya o bé la creació d'equips d'investigació patrimonial per descobrir patrimonis. Potenciar la inspecció i el control en sectors com el turístic, el joc, l'immobiliari o bé les subhastes són altres objectius d'aquest pla, que també contempla campanyes pedagògiques entre la ciutadania per augmentar la recaptació voluntària, així com atorgar distintius de bon contribuent.
Actualment, la Generalitat té competències de gestió sobre l'Impost de Transmissions, sobre Successions, sobre Patrimoni, sobre els vinculats al joc i sobre gravàmens i cànons, entre d'altres. Boixareu va precisar que aquest pla s'emmarcava en la política d'"enfortiment" de l'Agència Tributària de Catalunya, el pressupost de la qual ha augmentat aquest any el 25 per cent. El conseller va destacar la importància de lluitar contra el frau fiscal i contra l'economia submergida, i va estimar que si l'economia submergida aflorés a Espanya, es podrien recaptar uns 30.000 milions d'euros més, fet que suposa el 3 per cent del PIB espanyol.
