Nou capítol en la crisi d'Unió Democràtica de Catalunya. La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, -que ocupa el càrrec més alt d'un membre de la formació i forma part d'una llarga nissaga vinculada al partit- va protagonitzar ahir d'una sèrie de rumors creuats que van culminar, al vespre, amb un comunicat de la cúpula d'Unió en què anunciava la suspensió de la militància de la dirigent democratacristiana. Una decisió, però, que la branca del partit a Barcelona no donava per vàlida.
La seqüència dels fets va començar ahir al matí, quan el diari La Vanguardia va publicar un correu electrònic de De Gispert a la gerència de la formació en el qual informava de la seva intenció de deixar de pagar la seva aportació mensual al partit a partir d'aquest proper juliol. Aquesta quota inclou una part del sou que De Gispert percet com a càrrec públic i que es destina al partit.
En comptes de contribuir al finançament del partit, la presidenta del Parlament anunciava en que volia destinar a la plataforma crítia Hereus UDC 1931, integrada al partit però partidària de la independència. "Lamento moltíssim el que ha passat a Unió en les últimes setmanes, però ja no hi ha marxa enrere", deia De Gispert en el missatge.
En el mateix correu electrònic, De Gispert anunciava a la direcció d'UDC que el seu marit, els seus fills i el seu gendre també deixarien d'abonar els seus imports.
Fonts d'Unió asseguraven ahir al migdia, però, que el febrer passat Núria de Gispert havia abonat la seva quota de militant corresponent al 2015 i que no havia demanat que se li retornés l'import, motiu pel qual se la continuava considerant militant del partit.
Comunicat d'Unió
La resposta oficial del partit no va arribar fins ahir al vespre. En un breu comunicat de premsa, la direcció d'Unió Democràtica de Catalunya assegurava que el dia 24 de juny De Gispert i la seva família havien sol·licitat deixar de fer front a les seves obligacions econòmiques respecte el partit "no només com a militants sinó, en el seu cas, també com a càrrec públic".
Per aquest motiu, el mateix comunicat oficial assegurava que aquesta decisió "ha estat tramitada, com en altres casos anteriors, com a baixa de militància", donant així per acabada la relació de la presidenta de la cambra amb la formació democratacristiana.
Aquest, però, no seria l'únic posicionament de la formació ja que, minuts després, la delegació del partit a Barcelona emetia un segon comunicat corregint la versió de la direcció nacional.
En un document de cinc punts, Unió de Barcelona considerava De Gispert com a militant assegurant que no es donava com a informada de la tramitació de baixa voluntària a la que apel·la UDC.
L'escrit recorda que, pel fet de tenir abonada la quota fins a finals d'any, De Gispert manté intacta la seva afiliació al partit. A més, també recorda que la renúncia s'ha de fer de forma específica i seguint uns protocols que, diuen, en aquest cas no s'han dut a terme.
Una relació històrica
De Gispert està afiliada a UDC des de l'any 1986 i compta amb una sòlida carrera dins el si de la formació que l'ha dut a exercir com a consellera de Justícia, Governació i Interior entre el 1995 i el 2003, sota el mandat de Jordi Pujol, i actualment com a presidenta del Parlament, des de 2010.
