La llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a 'llei mordassa', entrarà en vigor aquest dimecres després d'un any i mig des que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, presentés el seu projecte estrella el novembre del 2013. La norma va ser aprovada el març passat al Congrés amb l'únic suport dels diputats del Partit Popular i el rebuig de tota l'oposició, que ja ha anunciat que la derogarà quan els populars perdin el poder. Preveu sancions de fins a 600.000 euros a aquelles persones que tractin d'impedir un desnonament, que alterin l'ordre públic o que portin a terme manifestacions espontànies davant institucions com el Congrés, el Senat o els Parlaments autonòmics.

La nova norma endureix les sancions per qüestions relacionades amb les protestes al carrer. Per exemple, multa amb fins a 30.000 euros accions com negar-se a mostrar el DNI a la Policia, enregistrar imatges d'antidisturbis colpejant manifestants, impedir un desnonament o insultar la policia. També considera un agreujant participar en manifestacions amb la cara tapada. Precisament l'oposició, va definir la llei de Seguretat Ciutadana com a 'llei mordassa' per les limitacions a les manifestacions.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, s'ha mostrat convençut en reiterades ocasions que quan s'activi la norma es demostrarà que aporta més seguretat i llibertat als ciutadans. En aquesta línia, ha considerat que no afecta negativament el dret a reunió.

La llei divideix les conductes sancionables en tres tipus: Molt greus, greus i lleus. Les molt greus prescriuen als dos anys i comporten sancions d'entre 30.000 i 600.000 euros. Les greus prescriuen als 12 mesos i les multes van dels 601 als 30.000 euros. Les lleus seran sancionades amb fins a 600 euros. Les dues primeres se subdividiran també en tres graus diferenciats: màxim, mitjà i mínim.

Només hi ha quatre supòsits en què les conductes seran tipificades com a molt greus, manifestar-se sense comunicar-ho en llocs considerats crítics, com centrals nuclears o aeroports, fabricar, traficar o posseir de manera il·legal armes reglamentàries i explosius, celebrar espectacles públics o activitats recreatives prohibides prèviament o enlluernar amb làser conductors de tren, metro o pilots d'avió.

D'infraccions greus n'hi ha 23, entre les quals destaquen pertorbar l'ordre en esdeveniments públics, esportius, culturals, espectacles i oficis religiosos, dur a terme manifestacions no comunicades al Congrés, Senat, Parlaments autonòmics i alts tribunals o provocar desordres greus a la via pública com organitzar barricades.

Així mateix i entre les sancions greus, hi ha impedir l'execució judicial dels desnonaments, obstaculitzar greument els serveis d'emergència, desobeir o resistir-se a l'autoritat en l'exercici de les seves funcions, així com negar-se a dissoldre reunions i manifestacions, entre d'altres.

Les infraccions lleus passen per infringir la llei d ereunió, per exhibir objectes perillosos amb intenció d'intimidar, faltar el respecte als agents de les forces de seguretat, realitzar actes que atemptin contra la llibertat sexual, enlluernar amb làser les forces de seguretat, ocupar qualsevol espai comú o la venda ambulant.