CiU i ERC empaten en intenció directa de vot (13,3%) de cara al 27-S

Sense estimació de vot ni d'escons, l'enquesta del CEO s'ha limitat a presentar els resultats de la intenció directa de vot dels partits. ERC ha estat la més perjudicada respecte al baròmetre del mes de març. Els republicans han perdut un 4% dels suports, però han salvat el primer lloc. Empaten amb CiU amb el 13,3% de la intenció directa, sense calcular l'efecte del trencament de la federació. Un efecte que Argelaguet ha subratllat que podria fer reduir els suports a CDC i UDC per separat, però també podria fer que remuntessin. "És impossible de saber perquè no només hauríem de calcular l'efecte a CiU si no també l'efecte entre els votants de la resta de partits", ha assenyalat.

Podem baixa lleugerament de l'11,6% del març al 10,8% del juny i es consolida en la tercera posició en intenció directa de vot per a unes eleccions catalanes. En aquest cas, també s'espera una més que probable confluència amb diversos partits d'esquerres com ICV, EUiA i Procés Constituent. En solitari, ICV-EUiA situa en setena posició amb un 3,5%, similars resultats als del baròmetre del març.

El PSC és el partit que més suports ha guanyat en els darrers quatre mesos. El partit ha trencat una tendència a la baixa que s'ha allargat durant anys a les enquestes i repunta 2,4 punts en els últims quatre mesos. Els socialistes són quarts en intenció directa amb un 9,2% i superen la CUP, cinquena, amb un 7,6%. C's també baixa en intenció directa situant-se en el 6,6% (7,7% al març) i tanca la llista el PPC, amb un 2,4%.

"Estem en una situació d'incertesa generalitzada", ha destacat el director del CEO, que ha justificat la decisió de no 'cuinar' l'enquesta per la distorsió afegida del trencament de CiU mentre es recollien les dades. Segons ell, la major part de la gent ha deixat de votar els partits per fidelitat i decideix el vot en funció de les propostes i candidats que sorgeixen en cada moment.

La dificultat és encara més gran quan uns partits volen convertir les properes eleccions al Parlament en plebiscitàries i, en canvi, d'altres neguen aquest caràcter. Argelaguet ha apuntat, per exemple, el 23% de votants de Podem que es declaren independentistes però, en canvi, afirmen que votaran a un partit que rebutja el plebiscit del 27-S.

De cara a les properes eleccions al Parlament, un 58,9% dels enquestats explica que per decidir el vot prioritzarà les propostes econòmiques de cada partit per donar resposta a la crisi econòmica. Un 21,1%, en canvi, diu que posarà per davant la posició de cada partit sobre la relació entre Catalunya i Espanya i només el 14,6% dels enquestats afirma que tindrà en compte les propostes en els dos àmbits.

Valoració del Govern

La valoració mitjana del Govern puja respecte el març, tot i que es manté en el suspens. Els enquestats valoren l'acció de l'executiu amb un 4,19 de nota mitjana, per sobre del 3,71 que va obtenir al març. Tot i incrementar la nota mitjana, continua havent-hi més persones que suspenen el Govern de les que l'aproven. Un 49,4% dels enquestats puntua l'executiu entre el 0 i el 4. Un percentatge inferior al 58% del març, però encara superior al 47,6% de ciutadans que el puntua entre el 5 i el 10.

David Fernández, el líder millor valorat

El portaveu parlamentari de la CUP, David Fernández, torna a ser el líder millor valorat per la ciutadania. Aconsegueix un 6 de nota mitjana per a un nivell de coneixement del 46,7%. Només els líders d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, amb un 5,19 i el president del partit, Oriol Junqueras, amb un 5 acompanyen Fernández entre els polítics aprovats. En el cas de Bosch té un nivell de coneixement del 43,6% entre els ciutadans, lluny del de Junqueras, que arriba al 86,1% i només se situa per darrere d'Artur Mas (98,7%), Josep Antoni Duran i Lleida (87,6%) i Alícia Sánchez-Camacho (87,5%). Tant Fernández com Bosch i Junqueras aproven entre els votants de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP. David Fernández aprova també entre els de Podem.

Frega l'aprovat el portaveu d'ICV-EUiA al Congrés i precandidat ecosocialista al 27-S, Joan Coscubiela, amb un 4,92, tot i que també és poc conegut per la ciutadania (35,5%). A continuació, Joan Herrera, amb un 4,54, i Artur Mas que, amb un 4,32, obté la pitjor nota en un baròmetre. Mas només aprova entre els votants de CiU, que el puntuen amb un 7,57 i entre els d'ERC (6,29).

A continuació arriben els representants socialistes, Jaume Collboni (4,15) i Miquel Iceta (3,99). El primer secretari del PSC té un 6,07 de nota mitjana entre els votants socialistes.

Josep Antoni Duran i Lleida rep un 3,69 de nota mitjana i suspèn entre els votants de tots els partits. Els votants de CiU el puntuen amb un 4,59, tot i que, un cop més, cal recordar que l'enquesta està feta abans del trencament de la federació.

Albert Rivera (3,59), Carina Mejías (2,44), Jorge Fernández Díaz (2,08) i Alícia Sánchez-Camacho (1,59) tanquen, com és habitual, la llista de valoració dels líders polítics que fa el CEO.

Podem consolida el seu avantatge en les eleccions al Congrés

Tot i que perd gairebé dos punts respecte el baròmetre presentat el passat mes de març, Podem torna a ser el partit amb més intenció de vot de cara a les eleccions al Congrés dels Diputats, amb un 18,1%. ERC és segona amb el 13%, superant a CiU que perd 2 punts i se situa en el 10,8%. C's (5,9%), PPC (3,6%), ICV-EUiA (3,5%) i CUP (2,5%) arriben a continuació.

Com en el cas de les eleccions al Parlament, el CEO ha decidit no fer cap estimació dels resultats, ja que el trencament de CiU es va produir quan encara s'estaven recollint les dades i pot haver distorsionat els resultats.

L'Atur, el principal problema per a la ciutadania

Un cop més, l'atur i la precarietat laboral ocupen el primer lloc de la llista dels principals problemes per a la ciutadania. Un 42,1% dels enquestats considera que aquest és el principal problema. El segueixen la insatisfacció amb la política (14,5%), el funcionament de l'economia (10,7%) i les relacions entre Catalunya i Espanya (7,6%).

Metodologia de l'enquesta

Com és habitual en els últims dos anys, les 2.000 enquestes del Baròmetre s'han fet de manera presencial. El treball de camp es va fer entre els dies 2 i 24 de juny amb una distribució no proporcional per sobrerepresentar les demarcacions més petites. D'aquesta manera, 800 enquestes es van fer a Barcelona i 400 a Girona, Tarragona i Lleida. El marge d'error per al conjunt de la mostra és del 2,69% per a un nivell de confiança del 95%.

Argelaguet ha explicat que el CEO no té intenció de tornar a fer cap baròmetre fins que hagin passat les eleccions al Parlament. Segons ell, recollir dades durant el més d'agost és molt complicat perquè la ciutadania aprofita per fer vacances. D'aquesta manera, les dades s'haurien de començar a recollir l'1 de setembre i els resultats del baròmetre s'haurien de fer públics pocs dies abans dels comicis, fet que generaria múltiples suspicàcies, en opinió d'Argelaguet. El proper baròmetre es farà entre les eleccions catalanes i les espanyoles.