Els ministres d'Economia i Finances de la zona de l'euro segueixen a l'espera que Grècia faci avui finalment un moviment cap a la petició d'un tercer rescat, amb la presentació d'una sol·licitud formal acompanyada de noves propostes sobre les quals reobrir les negociacions.
El nou ministre de Finances de Grècia, Euclides Tsakalotos, va acudir ahir al seu primer Eurogrup amb l'aval d'haver liderat en els últims mesos l'equip grec en les negociacions entre Atenes i les institucions que formaven la troica, però amb les mans buides.
L'eurozona esperava un document d'Atenes, però finalment Tsakalotos va fer una "presentació oral" sobre les intencions del govern grec després de la victòria del no en el referèndum celebrat aquest diumenge passat al país, la convocatòria del qual el 26 de juny passat va marcar la ruptura de les negociacions.
"Grècia no ha aportat propostes noves, ni cap document concret", va confirmar després de la trobada el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, que va explicar que, un cop que arribi la sol·licitud d'Atenes, es mantindrà una teleconferència de l'Eurogrup, probablement aquest matí mateix.
"Esperem una petició per a un programa del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) de manera imminent, en les properes hores o demà", va apuntar per la seva banda el ministre de Finances de Finlàndia, Alexander Stubb, que va afirmar que l'Eurogrup va ser una trobada "útil".
Fonts comunitàries van indicar que Tsakalotos, qui succeeix en el càrrec al polèmic Iannis Varufakis, va aconseguir crear un ambient amb "menys confrontació".
Les males relacions de Varufakis amb la resta dels ministres de la zona de l'euro van propiciar la seva dimissió per facilitar la signatura d'un acord entre Atenes i els seus socis.
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va mostrar la seva intenció d'aconseguir amb rapidesa un acord que permeti al seu país romandre en l'euro.
Tsipras considera que la posició d'Atenes ha quedat reforçada pel rebuig mostrat pel 61,3 % dels grecs a l'última oferta que els creditors havien posat damunt de la taula, encara que la delicada situació del país després de nou dies de corralito bancari juga en contra seva.
Grècia ha de fer front, a més, a un pagament de 3.500 milions d'euros al Banc Central Europeu (BCE) el dia 20 de juliol, amb les arques públiques exhaustes i després de no haver complert amb el desemborsament d'1.500 milions que havia de fer al Fons Monetari Internacional (FMI) el passat 30 de juny.
Els crèdits d'emergència que l'entitat monetària europea presta a la banca hel·lena a través del seu mecanisme d'assistència a la liquiditat (ELA) suposen la principal font de liquiditat per al sector, que seguirà sotmès a corralito almenys fins dijous que ve.
El 30 de juny també va expirar la pròrroga del segon rescat financer a Grècia sense que les parts haguessin aconseguit arribar a un acord, per la qual cosa ara Atenes ha de presentar una sol·licitud formal als seus socis per obtenir una tercera ajuda.
Un cop la faci, l'Eurogrup haurà de donar el seu vistiplau, la qual cosa permetrà a la Comissió Europea (CE) i al BCE analitzar la situació econòmica de Grècia, com a primer pas cap a un nou rescat.
"Després tindrem un nou Eurogrup per decidir quan comencem formalment les negociacions sobre un possible programa", va explicar Dijsselbloem. "Tot això ha de fer-se en qüestió de dies, com saben tenim molt poc temps", va advertir.
Després de l'Eurogrup i abans del començament de la cimera de líders de l'euro que també se celebrava ahir a Brussel·les, Tsipras va mantenir una trobada amb el cap de l'Estat francès, François Hollande; la cancellera alemanya, Angela Merkel; i el president de la CE, Jean-Claude Juncker.
Aquesta cita és el primer cara a cara de Tsipras amb els dirigents dels dos països amb major pes en la Unió Europea i el de l'Executiu comunitari, una de les tres institucions que formaven l'antiga troica (al costat del BCE i el FMI), després del referèndum del diumenge passat.
La trobada es va organitzar per "iniciativa conjunta" dels líders europeus, que estaven interessats a reunir-se amb Tsipras per assegurar-se que el primer ministre grec coneix al detall el procés que ha de seguir ara Atenes, van declarar fonts europees.
Al tancament d'aquesta edició, la decisiva cimera de líders europeus encara no havia acabat, tot i que abans de començar diversos líders van comentar que esperaven algun gest de Tsipras anunciant mesures ambicioses i, sobretot, creïbles.
