CRISI A LA UE

Grècia promet noves reformes per rebre el tercer rescat

El govern hel·lè presentarà avui, com a màxim, una llista de mesures per complir les obligacions financeres

09.07.2015 | 08:22
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ahir, en una intervenció durant el ple del Parlament Europeu

L'eurozona va rebre ahir d'Atenes una nova petició per rebre un tercer rescat per tres anys i està a l'espera que els enviï el programa de reformes que acompanya aquesta assistència que ha de ser aprovada pels caps d'Estat i de Govern per evitar la sortida del soci grec de l'euro. Finalment, després de rebre un ultimàtum dels altres divuit socis de la moneda única, el Govern del primer ministre grec, Alexis Tsipras, va fer un primer pas i va enviar al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) la seva petició per a un tercer programa d'ajuda, segons va confirmar el seu portaveu. "El MEDE ha rebut la petició grega", va assenyalar el portaveu del fons de rescat permanent respecte a aquesta demanda que va arribar a la institució europea mentre Tsipras responia al ple del Parlament Europeu (PE) d'Estrasburg (França) a múltiples qüestions dels eurodiputats sobre la crisi grega.

El primer ministre de Grècia va intervenir amb un to conciliador a favor de trobar un acord que permeti a Grècia "veure la llum al final del túnel" i evitar la "ruptura" amb la UE davant una Eurocambra en què va ser rebut amb una barreja d'esbroncades i aplaudiments. "Cal arribar a un acord que ens deixi veure la llum al final del túnel, amb reformes creïbles però al mateix temps que redistribueixin la càrrega als que la puguin assumir", va afirmar Tsipras en la seva primera al·locució davant l'Eurocambra un dia després que els líders de la UE li donessin el seu ultimàtum final per evitar el "Grexit".

Hores després del discurs de Tsipras, el MEDE va demanar a la Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE) que comencessin la seva anàlisi de la situació econòmica de Grècia, un pas més cap a un tercer rescat. Les dues institucions analitzaran si hi ha risc per a l'estabilitat financera de la zona de l'euro, així com la sostenibilitat del deute públic i les necessitats reals o potencials de finançament de Grècia, després del qual l'eurozona debatrà si concedeix o no l'ajuda al país. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va recordar ahir a Tsipras en el debat d'Estrasburg que li quedaven "quatre dies" per trobar un acord sòlid i creïble per a l'eurozona i per a la resta de la Unió Europea (UE). De moment no es coneix la quantitat d'ajuda que sol·licita el Govern d'Atenes, però sí que s'utilitzarà per afrontar les obligacions de deute i assegurar l'estabilitat del sistema financer. El Fons Monetari Internacional (FMI) va estimar recentment que un nou rescat per a un període de tres anys podria situar-se en uns 70.000 milions d'euros.

Les xifres

Grècia deu ja als seus creditors internacionals uns 242.000 milions d'euros, una xifra que inclou els préstecs de dos rescats anteriors que van concedir els països de l'eurozona i l'FMI, igual que altres bons en mans del BCE i de bancs centrals de l'àrea de l'euro. La sol·licitud al MEDE està signada pel nou ministre de Finances grec, Euclid Tsakalotos, i en ella promet aplicar mesures "a partir de la setmana que ve", a més d'afirmar que Atenes presentarà avui, com a molt tard, una àmplia llista de reformes per ser implementades en les àrees de "sostenibilitat fiscal, estabilitat financera i creixement econòmic a llarg termini".

"Grècia es compromet a complir les seves obligacions financeres amb tots els seus creditors de manera plena i a temps", afirma la missiva. Aquesta petició és el primer pas dels marcats per l'eurozona a Grècia. "L'últim termini és ara diumenge. Cal estar preparat per al pitjor i (tenir preparat aquest pla) és només una prova de responsabilitat" de la CE, va explicar la portaveu comunitària Mina Andreeva, que va assenyalar que l'organisme "treballa en estreta cooperació amb les altres institucions i amb els altres estats membres". Andreeva va subratllar que "les propostes de Grècia hauran de ser remeses com a molt tard avui a mitjanit perquè les institucions puguin començar a analitzar-les demà al matí". Atenes va dirigir la seva petició formal al president del consell de governadors del MEDE, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, com marca el Tractat constitutiu del fons permanent de rescat, i ell és qui demana a la CE, en coordinació amb el BCE, avaluar la situació. Un cop realitzada l'avaluació de la CE i del BCE -i si es decideix obrir de forma definitiva el procés per a un tercer rescat-, la proposta tornarà al MEDE, que elaborarà un memoràndum d'entesa amb les condicions que implicarà l'ajut, és a dir, les mesures que haurà d'adoptar Grècia a canvi del suport. A continuació, l'Eurogrup o els líders comunitaris hauran de donar el seu vistiplau i els parlaments nacionals aprovar el programa, abans que el primer desemborsament pugui fer-se efectiu.

L'advertència de Berlín

El Govern alemany va assegurar ahir que si per aquest diumenge no s'ha arribat a un acord entre Atenes i els creditors, caldrà començar a debatre "escenaris" alternatius a la permanència de Grècia a l'eurozona. El portaveu del Ministeri de Finances alemany, Martin Jäger, va explicar que la petició formal d'un tercer rescat havia de contenir com a "part integral" un pla de "reformes".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema