Els líders de l'eurozona han evitat l'abisme de la sortida de Grècia de l'euro i que això arrossegués la resta de l'eurozona a un terreny desconegut amb un acord unànime, aconseguit després d'unes maratonianes i difícils negociacions, en les quals s'han imposat a Atenes condicions draconianes.

"La cimera de l'euro subratlla la necessitat crucial de reconstruir la confiança en les autoritats gre-gues com un pre-requisit per a un possible futur acord sobre un nou programa [d'ajuda] del Mecanisme Europeu d'Estabilitat", diu la primera frase de la declaració aprovada pels 19 estats de l'euro, Grècia inclosa.

Per això, l'acord estableix que primer Grècia adoptarà mesures dràstiques, que hauran de ser aprovades pel seu parlament, i només llavors s'haurà guanyat la confiança necessària per negociar el tercer rescat.

Aquest acord ha de ser ratificat per diversos parlaments, entre ells el d'Atenes, on el primer ministre, Alexis Tsipras, trobarà grans dificultats, ja que el pacte assolit supera en exigències el rebutjat fa una setmana en referèndum.

Tsipras va afirmar ahir que el seu govern havia "lluitat fins al final en favor d'un acord que permetrà al país recuperar-se" i va admetre que va haver d'"afrontar dilemes i fer concessions difícils per evitar l'aplicació dels plans d'alguns cercles ultraconservadors europeus". Aquests plans eren forçar Grècia a sortir de l'euro a canvi d'una condonació parcial del deute.

"Hem aconseguit guanyar la reestructuració del deute i un finançament segur a mitjà termini", va subratllar Tsipras, que s'ha hagut de comprometre a acceptar novament la tutela de les "institucions" -l'abans anomenada "troica": Comissió Europea, BCE i FMI.

El president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, va destacar que aconseguir l'acord "ha estat laboriós i ha portat temps, però ho hem aconseguit. La CE va dir des del principi que no acceptaríem un Grexit i no n'hi haurà". Es va congratular també que el Consell hagi acceptat donar llum verd al programa d'inversions de 35.000 milions d'euros en fons estructurals fins al 2020.

Per la seva banda, el president de l'Eurogrup i titular holandès de Finances, Jeroen Dijsselbloem, va subratllar que tots els països treballaran per reconstruir la confiança pèrdua.

"Després de 17 hores a la cimera i de 14 més a l'Eurogrup, restablir la confiança va ser un assumpte central. Hem aconseguit un acord amb un esforç extra de les dues parts perquè Grècia torni al camí" del creixement, va dir Disselbloem.

La cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, que va pressionar Atenes més enllà del que es podia esperar, va assegurar que aquest acord té més avantatges que inconvenients i que les exigències a Grècia van en línia amb les que es van exigir a Espanya o Portugal a canvi dels seus programes d'ajuda.

Per la seva banda, el president de França, François Hollande -que a la seva arribada va assegurar que faria "tot el possible" per anar-se'n de Brussel·les amb un acord-, va considerar que amb aquest pacte "la sobirania grega s'ha preservat". Segons la seva opinió França ha sabut pensar en Europa i no només en els seus interessos nacionals, i ha destacat que "si l'eurozona només hagués escoltat una veu [la del bloc més dur amb Atenes i liderat per Berlín], potser hauria acabat amb la sortida de Grècia de l'euro".

"L'objectiu era arribar a un acord que permetés a Grècia quedar-se a l'eurozona", va assenyalar Hollande. "Hi ha hagut acord. Grècia es queda en l'euro. Europa ha guanyat", va apuntar.