Regne Unit, Dinamarca, Suècia i altres països de la Unió Europea (UE) que no formen part de l'euro van mostrar ahir el seu rebuig a la possibilitat de destinar fons comunitaris al fet que Grècia faci front als seus venciments més immediats. "Confirmo que diversos països de l'euro han expressat les seves preocupacions i això és una cosa que haurem de tenir en compte", va assenyalar el vicepresident de la Comissió Europea per a l'Euro, Valdis Dombrovskis, al finalitzar l'Ecofin (reunió de ministres d'Economia i Finances de la UE). "Va en l'interès de l'estabilitat econòmica d'Europa que el pacte grec sigui ara signat i segellat, però deixeu-me que sigui molt clar: el Regne Unit no està a l'euro", va afirmar contundent el titular britànic d'Economia, George Osborne, a la seva arribada a la trobada.

La idea que els contribuents britànics hagin de col·laborar en el finançament a curt termini, o pont, que l'eurozona s'ha compromès a concedir a Atenes perquè faci front a pagaments com els 3.500 milions d'euros que ha de retornar el dilluns que ve al Banc Central Europeu (BCE) és "un impossible", segons Osborne. En la mateixa línia es van expressar Dinamarca i Suècia, mentre la República Txeca i Polònia tampoc es van mostrar receptives davant aquesta iniciativa. Malgrat que la idea posada a sobre de la taula és recórrer al Mecanisme Europeu d'Estabilització Financera, que es nodreix del pressupost comunitari, el qual ja va ser utilitzat per recolzar a Irlanda i Portugal, sembla poc probable que s'aconsegueixin dispersar aquestes reticències a temps.

Les opcions

Sobre la taula dels experts que analitzen contra rellotge totes les opcions es dibuixen cinc possibilitats. En concret, es tracta de l'ús del fons al desenvolupament comunitaris, la concessió de préstecs bilaterals, l'ús dels beneficis produïts pels bons grecs en mans del BCE i els socis europeus, fons que puguin tenir els tresors nacionals d'operacions de deute -no hel·lè- o algun tipus d'avenç avalat pels tresors. "Totes les opcions són difícils i tenen certes complicacions legals, polítiques o financeres", va confirmar Dombrovskis.

"No és fàcil, no és senzill, hi ha múltiples restriccions, limitacions, tant econòmiques com jurídiques i polítiques, però espero que s'aconsegueixi", va dir, per la seva banda, el ministre d'Economia d'Espanya, Luis de Guindos.

Pel que fa als préstecs bilaterals, De Guindos va considerar que no hi havia un "ambient molt favorable" i va indicar que el fet que Espanya contribuís d'aquesta manera no era "ara mateix una alternativa especialment realista". Els ministres d'Economia i Finances de la zona de l'euro (Eurogrup) mantindran avui a la tarda o demà al matí una teleconferència en què abordaran els progressos fets pels experts legals i economistes que estan treballant en el dossier. Aquests analitzen al detall les possibles vies per concedir a Grècia al voltant d'uns 7.000 milions d'euros de manera urgent, per evitar que caigui en més impagaments, després de no tornar 1.500 milions d'euros al Fons Monetari Internacional (FMI) el passat 30 de juny.

L'Eurogrup també estudiarà el progrés assolit pel Govern grec a l'hora d'aprovar al Parlament les accions prioritàries que es va comprometre a emprendre abans de dijous, com a condició per obrir les negociacions formals del tercer rescat al país que podria ser d'entre 82.000 i 86.000 euros.