T

ot i que la mansió d'estil francès va perdre el rang d'ambaixada el gener del 1961, després de la ruptura de relacions diplomàtiques, des del 1977 ha funcionat com a Secció d'Interessos de Cuba a Washington, sota la protecció del govern txecoslovac i després del suís.

La placa que es refereix ara a Suïssa en l'entrada de l'edifici deixarà pas el dilluns a un cartell d'"Ambaixada de Cuba", a temps per a la visita de Bruno Rodríguez, el primer canceller cubà que visita oficialment Washington des de l'any 1959.

Els centenars de convidats a la cerimònia del dilluns ompliran el rebedor de la mansió, presidit per una enorme escala de marbre i adornat amb els escuts de les sis províncies en què estava dividida Cuba quan l'edifici es va construir, el 1916.

Comparada amb l'immoble gris de set pisos que es convertirà el dilluns en ambaixada nord-americana a l'Havana, la futura missió cubana és un edifici petit, encara que la seva elegant façana li confereix l'aire imponent de les grans mansions de Washington.

La mansió va començar a erigir-se l'any 1916, quan el govern cubà va contractar a la signatura local MacNeil & MacNeil per dissenyar la seva legació a Estats Units, un estatus inferior al d'ambaixada que s'aplicava quan el cap de la missió tenia rang de "ministre" i no d'ambaixador.

Un any més tard, la diplomàcia cubana es va instal·lar en la mansió d'estil neoclàssic, un corrent poc habitual a Cuba que va ser triat perquè "pertany a tothom", segons va dir aleshores el "ministre" cap de missió, Carlos Manuel de Céspedes Quesada.

El 1923, l'edifici va ser elevat a categoria d'ambaixada i des de llavors va acollir a diversos presidents cubans de visita a Estats Units, inclòs Fidel Castro a l'abril de 1959.

L'ambaixada va tancar les seves portes al gener del 1961, després de la ruptura de relacions diplomàtiques, i l'edifici va quedar buit, encara que protegit pel Govern de Txecoslovàquia, triat per Cuba per representar els seus interessos al país nord-americà.

El 1977, Estats Units i Cuba van arribar a un acord per obrir seccions d'interessos que els atorgarien una presència diplomàtica limitada a les respectives capitals, i el Govern cubà va reobrir la mansió al carrer 16.

Des d'aleshores, el govern suís ha estat el principal responsable tècnic de la Secció cubana, la representació de la qual és molt inferior a la d'Estats Units a l'Havana -uns vuit diplomàtics cubans davant dels 50 nord-americans- i en tots dos casos tenen notables restriccions de moviment, que se suavitzaran quan s'obrin les ambaixades.

Els set caps que ha tingut la Secció d'Interessos cubana a Washington han viscut moments de tensió política, com l'anomenada "crisi dels balseros" en 1994, la disputa el 1999 sobre la destinació del "balserito" cubà Elián González i la progressiva recrudescència de l'embargament econòmic a la illa des de 1980.