Els bancs grecs obren avui, tot i que ho faran encara amb moltes restriccions, una setmana després de l'acord assolit entre el país hel·lè i l'Eurozona, en una jornada que coincidirà, a més, amb l'entrada en escena del nou govern grec, resultat de les dissidències internes a Syriza. Així doncs, i després de més de vint dies de tancament, els bancs reobriran avui per permetre algunes operacions en finestreta com ara el pagament de quotes i crèdits de tot tipus, per exemple, els deutes a l'Estat, a les empreses públiques, als fons de pensions estatals o a les assegurances privades. Per la seva banda, l'accés al diner efectiu a través dels caixers automàtics seguirà sent de 60 euros diaris, però amb la novetat que es permetrà la retirada acumulativa de 420 euros per setmana.

A més, els grecs tindran accés als seus dipòsits a terminis i a les caixes fortes, podran cobrar xecs, inclosos els que van vèncer durant el període tancament de les entitats.

Les operacions a l'estranger continuaran sent molt limitades, però es permetrà que els pares que tin?guin fills estudiant fora els puguin enviar fins a 5.000 euros per trimestre, i també serà possible que tots aquells que hagin d'abonar despeses mèdiques disposin de fins a 2.000 euros.

D'altra banda, durant la jornada d'avui Grècia també ha de saldar, previsiblement, part dels seus deutes amb els creditors.

Està previst que rebi de l'Eurozona el crèdit pont de 7.000 milions d'euros destinat a cobrir les seves necessitats més immediates com són la devolució de 3.500 milions i d'uns 700 milions més d'interessos al Banc Central Europeu.

Pot ser que Atenes aprofiti aquest efectiu per tornar els 1.500 milions que van quedar en mora davant el Fons Monetari Internacional el passat 30 de juny, i que corresponien a l'agrupació de tots els trams que vencien aquest mes.

Restaurar la liquiditat

Els càlculs indiquen que serien necessaris fins a 25.000 milions d'euros per recapitalitzar la banca grega. El diari Kathimerini apuntava ahir que la prioritat actual del sistema bancari és restaurar la liquiditat, ja que si bé els bancs no corren risc de fuites de dipòsits per la imposició del control de capitals, el repte ara és aconseguir nous diners. Segons el rotatiu, des del novembre de 2014 els dipòsits s'han reduït en uns 50.000 milions d'euros, gran part dels quals es troben al país.

D'altra banda, l'aprovació al Parlament del primer paquet de mesures ha estat valorada positivament per l'Eurozona, però ha suposat una remodelació de Govern per al primer ministre, Alexis Tsipras, després de les dissidències mostrades per una part de Syriza. Així, el cost polític de signar el principi d'acord ha suposat la ruptura amb el corrent radical del partit i la destitució d'un dels seus representants, el ministre d'Energia, Panayotis Lafazanis, així com la dels ministres adjunts que, com ell, van ser contraris a les reformes.

Per tant, avui començarà a caminar el nou Executiu, els canvis del qual es resumeixen en la substitució dels membres contraris al pacte, ja que Tsipras ha deixat clar que la seva prioritat immediata és la negociació del tercer rescat i per això ha volgut envoltar-se dels més fidels.