G

rècia i els seus creditors internacionals van arribar a un acord que sembla que no acontenta completament ningú, però que allunya el país, de moment, de la sortida de l'euro per posar-lo en el suposat camí de la tornada a l'estabilitat, encara incerta i previsiblement plena d'obstacles. "No serà fàcil. Trobarem problemes en els propers anys, però crec que serem capaços de resoldre'ls", reconeixia divendres el recentment reelegit president de l'Eurogrup, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, després d'anunciar-se que l'eurozona havia arribat a un acord per començar a negociar amb Atenes el tercer programa d'assistència financera: fins a 86.000 milions d'euros per als pròxims tres anys, 50.000 dels quals seran a càrrec del Mecanisme Europeu d'Estabilitat o fons permanent de l'eurozona, a canvi de reformes estructurals i retallades dirigides a reconduir la malmesa economia grega.

Són moltes les incògnites que queden per davant, des de com s'aconseguiran els 35.000 milions restants -s'espera una contribució del Fons Monetari Internacional i aconseguir la resta mitjançant privatitzacions i acudint al propi mercat-, fins a preguntar-se si Atenes serà capaç de materialitzar les reformes que acordi el seu Parlament i posar fi a cinc anys de crisi. Fins ara, Grècia ha complert amb el que es va pactar el passat dilluns a la cimera de líders europeus després de 17 hores de complexes negociacions.

El Parlament hel·lè va aprovar durant la matinada de dijous un primer paquet de mesures prioritàries destinades, entre altres coses, a racionalitzar el sistema de l'IVA, millorar la sostenibilitat de les pensions i garantir la independència de l'oficina nacional d'estadística. No obstant això, 32 diputats de Syriza hi van votar en contra, fet que ha sacsejat el lideratge del primer ministre, Alexis Tsipras, que ha optat per remodelar el seu Govern i ?subs?tituir alguns dels membres més crítics, com ara el titular d'Energia, Panayotis Lafazanis.

La següent cita parlamentària a Grècia que caldrà superar és la d'aquest dimecres, quan es votarà la Llei d'Enjudiciament Civil i la transposició de la directiva sobre la reestructuració i resolució bancària, també arran del pacte segellat a Brussel·les a principi de setmana. "Aquest és només el començament del procés", adverteix Vincenzo Scarpetta, analista del centre d'estudis Open Europe, que assegura, a més, que Tsipras haurà d'esforçar-se per aconseguir el suport del seu partit i recórrer a l'oposició per poder aprovar les reformes necessàries. Segons Scarpetta, "el camí que té per davant Grècia és tan llarg i ple d'obstacles que la sortida del país de l'euro no pot descartar-se definitivament en aquest moment".

Després de la llum verda de l'eurozona per començar a negociar el rescat, queda per concretar la condicionalitat que s'adjuntarà al desemborsament d'ajuda a Grècia, l'anomenat "memoràndum d'entesa", així com una altra votació en diversos parlaments nacionals prèvia al desemborsament efectiu del primer tram del finançament.

El procés es calcula que podria tardar diverses setmanes, probablement fins a mitjans d'agost, quan s'espera la celebració d'un nou Eurogrup extraordinari abans que pugui començar a ser efectiva l'ajuda.

Mentre arriba el tercer rescat i per evitar que Grècia incorri en un impagament al Banc Central Europeu, que avui ha de rebre d'Atenes 3.500 milions d'euros, més 700 milions en interessos, els socis de la Unió Europea concediran al país un crèdit pont de 7.160 milions d'euros en tres mesos i dos lliuraments del Mecanisme Europeu d'Estabilització Financera.

En paral·lel, i tenint en compte els avenços, el BCE va decidir dijous augmentar en 900 milions la línia de liquiditat d'emergència amb què compta Grècia, però cal veure si decideix seguir donant suport al país en un futur.

Una vegada iniciat de facto el programa d'ajuda a llarg termini, Atenes haurà d'acceptar de nou la supervisió de la troica -el BCE, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional- del progrés de les reformes, una condició sine qua non per al desemborsament de cada tram d'ajuda.