Una espècie d'estrella de mar que es pot trobar en diferents punts de la Costa Brava rejoveneix quan es reprodueix dividint-se asexualment per fissió. Un estudi elaborat per científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, de la Universitat de Barcelona i les universitats sueques de Göteborg i Umeå ha mesurat els telòmers d'una espècie d'estrella de mar anomenada Coscinasterias tenuispina per a contrastar si la seva longitud varia segons el tipus de reproducció de l'animal, que en aquest organisme pot ser sexual o asexual. La recerca s'ha publicat a la revista Heredity, de Nature.

La longitud dels telòmers s'utilitza com a marcador de l'envelliment i de l'estat de salut d'un organisme. Són regions d'ADN repetit situats als extrems dels cromosomes, unes estructures en forma de caputxó que serveixen per a protegir el material genètic. Al llarg de la vida, es van escurçant i els seus danys s'associen amb malalties com el càncer.

L'estudi, que és el primer d'una investigació molt més gran que inclou la tesi doctoral d'Àlex García-Cisneros (UB), compara la mida dels telòmers d'individus que es reprodueixen sexualment amb els dels que ho fan per reproducció asexual. Aquest procediment, que també s'anomena fissió o reproducció clonal, es pot produir en individus de qualsevol edat i consisteix en la divisió d'un organisme en dos, generant-ne un de nou.

Fins ara, explica la investigadora del CEAB Rocío Pérez-Portela, se sabia que el mètode més comú per a restaurar la longitud dels telòmers és durant el desenvolupament embrionari, que es produeix arran de la reproducció sexual. "El que no sabíem però, és que passava en els individus que es clonen. La qüestió que plantejàvem és: el nou individu generat per la fissió és tan vell com ho és l'original?".

Per a respondre aquesta pregunta, els investigadors han comparat els telòmers d'individus de quatre poblacions diferents: Llançà i Taormina (Sicília) i dues zones de l'illa de Tenerife, Bocacangrejo i Abades.

Els resultats van mostrar que els telòmers són més llargs en els individus de les dues poblacions mediterrànies -on les estrelles es reprodueixen mitjançant la reproducció asexual- que a les atlàntiques, que tendeixen a fer-ho sexualment.