L'ambient s'escalfa per la proximitat del 27-S, i ahir el ple del Parlament va denotar que la temperatura comença a pujar. Era l'última sessió de control al Govern en la present legislatura, i va tenir un to marcadament preelectoral. Un to tens i farcit de greus retrets i d'algun insult. Els motius de l'enfrontament van ser el balanç de govern d'Artur Mas i el format de la llista independentista Junts pel sí. Mas va confirmar que dissoldrà el Parlament a principi d'agost, per convocar les eleccions el 27 de setembre, en les quals va dir que "donarà la cara" malgrat que vagi quart a una llista de la qual és candidat a presidir la Generalitat.
Així, durant la sessió el president de la Generalitat va titllar d'"ignorant" el líder de Ciutadans, Albert Rivera, i de "hooligan" el PPC, en una resposta contundent a les acusacions de mala gestió que li van llançar des de l'oposició. Albert Rivera va acusar Mas de tenir més llistes d'espera, més atur, més deute, un increment del "dèficit democràtic" i un balanç negatiu de tancament d'empreses en comparació amb quan va arribar a la Generalitat el 2010. Mas només li va admetre que hi ha més deute, per l'increment del dèficit, "això és de primer de bàsica", li va etzibar, però de la resta de dades va dir que són tot al contrari: "Desitjo que no tingui responsabilitats molt importants -en el futur- pel grau d'ignorància que demostra", va sentenciar.
Comportaments "excloents"
En el torn de la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, Mas va acusar el Govern del PP de no voler negociar un referèndum per a Catalunya i es va preguntar si algun dia "escoltaran" el que expressi el poble català i "seuran a la taula" com "gent civilitzada i normal", en lloc de "seguir fent el hooligan com fins ara". La líder popular, Alícia Sánchez-Camacho, va denunciar el "fracàs absolut i rotund" de la gestió d'Artur Mas, al qual va acusar de comportaments "antidemocràtics" i "excloents". "Vostè no és el poble de Catalunya i, ara que acaba aquesta legislatura, no ha estat el president de tots els catalans", sinó "només el president dels independentistes" i "el pitjor president de la història de Catalunya", va denunciar la dirigent popular.
No a la moció de censura
El líder del PSC, Miquel Iceta, va assegurar que "no farà res per ajornar les eleccions del 27S", perquè "és necessari sortir d'aquest embolic com més aviat millor", i descartava així la possibilitat plantejada pel PPC de presentar una moció de censura. Iceta va plantejar a Mas si és una bona manera de "prestigiar" la Presidència de la Generalitat el fet de no liderar la candidatura conjunta amb CDC, ERC i les entitats. "Vostè ha pres una opció que rebaixa el paper de la Presidència de la Generalitat", va sentenciar el primer secretari del PSC, que va assegurar que això mai no ho haurien fet els anteriors presidents catalans.
"No me n'amago en absolut", va afirmar Mas davant les crítiques que "no doni la cara" en la candidatura. El president va plantejar a Iceta si pensa que els que s'han sumat a la llista de Junts pel Sí, procedents de diferents partits, principalment ERC, són tots "babaus" com per caure en aquesta suposada "trampa".
El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, per la seva banda, va retreure a Mas que el seu "guia de campanya" per a la llista conjunta que no encapçalarà sigui l'"amnèsia", perquè el que pretén, segons el seu parer, és que els catalans no es recordin de "la corrupció, l'amnistia fiscal, el rescat de bancs o la política de salut".
Endeutament futur baix
Quant al balanç dels seus gairebé cinc anys de Govern, ha estat "raonablement positiu", va dir Mas. També veu amb optimisme el futur d'una hipotètica Catalunya independent. Així, en la rèplica de la pregunta del president d'ERC, Oriol Junqueras, Mas va fer referència a l'endeutament de l'estat espanyol situat en el bilió d'euros i va calcular que la part que li correspon a les institucions catalanes és d'entre 60 i 70.000 milions. Per aquest motiu, va concloure que una Catalunya independent tindria un dels endeutaments més baixos de tota la Unió Europea i de tot el món. "Una Catalunya que es constituís en un estat tindria aquest endeutament públic a menys que l'Estat no estigués disposat a dialogar i a fer les coses civilitzadament. Llavors una part d'aquest deute espanyol cauria a les espatlles dels catalans", va afegir.
