Després de l'atac de caces turcs sobre posicions de la guerrilla kurda al nord de l'Iraq, el Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK) va posar fi ahir a l'alto el foc que mantenia des de fa dos anys, molt debilitat en les últimes setmanes.
"L'atac de guerra total de l'Estat turc ha abolit les condicions per mantenir de forma unilateral el nostre alto el foc", va assegurar el PKK en un comunicat distribuït ahir per l'agència kurda Firat.
"Contra futurs atacs en aquesta guerra total desenvoluparem una resistència total, basada en el dret a la defensa pròpia i amb l'històric deure de protegir la llibertat i la democràcia", van advertir.
La guerrilla dels kurds de Turquia ha respost així als bombardejos que caces turcs van realitzar a la matinada de dissabte sobre les casernes generals del PKK a les muntanyes Kandil, al nord de l'Iraq, i diversos refugis i magatzems de la guerrilla a la mateixa regió .
Els bombardejos van causar la mort d'un membre de la cúpula guerrillera i van ferir a nombrosos civils, va assegurar el PKK.
És el segon atac aeri turc contra els refugis del PKK des que la guerrilla va proclamar un alto el foc unilateral al març de 2013 i va retirar a gran part dels seus militants de sòl turc.
El primer va tenir lloc a la nit del 30 de juny passat i, tot i que "significava la fi de l'alto el foc", la guerrilla va decidir mantenir-lo, segons la nota.
L'operació contra les bases del PKK al nord de l'Iraq va ser llançada per Turquia de manera simultània amb el bombardeig de les posicions dels jihadistes del grup Estat Islàmic (EI) al nord de Síria.
"Hem donat instruccions per a una tercera onada d'operacions a Síria i una segona onada a l'Iraq. Aquestes operacions continuaran des de l'aire i des de terra. Ningú ha de dubtar de la nostra fermesa", va anunciar ahir el primer ministre turc en funcions, Ahmet Davutoglu.
El ministre d'Exteriors, Mevlut Cavusoglu, va prometre la creació d'una franja de seguretat a la zona de la qual pretén desallotjar l'EI "per situar-hi els refugiats" de la guerra a la regió.
L'oposició a Turquia havia denunciat la falta de resposta del Govern als moviments de l'EI dins de les seves pròpies fronteres després de la massacre de Suruc, en què van morir 32 persones properes a l'esquerra kurda a mans d'un gihadista suïcida.
Aquest recent atemptat va desencadenar una sèrie d'assassinats selectius, com el de dos policies i almenys un civil amb vincles islamistes.
Aquests assassinats, més altres dos sense reivindicar i un tiroteig ocorregut dilluns passat, eleven a cinc el nombre de morts que el primer ministre va atribuir ahir a l'entorn del PKK i que, segons va dir, van motivar una operació militar i policial de gran envergadura contra "tot tipus d'organitzacions terroristes".
Davutoglu va incloure en aquesta definició el PKK, a l'EI i a grupuscles marxistes com el DHKP-C, que ha assumit atemptats esporàdics contra la policia en els últims anys.
Un informe distribuït ahir per l'agència semipública Anadolu atribuïa al PKK 1.083 "actes violents" des d'inicis de 2015, entre ells 154 "atacs armats", 4 tirotejos, 172 explosions, 19 segrestos i 352 "atacs amb pals o pedres". Encara que en l'operació policial en marxa van ser arrestats desenes de presumptes jihadistes, la major part dels 590 detinguts pertanyen a l'esquerra kurda, de manera que el PKK va denunciar "genocidi polític".
Ahir mateix, tres policies, a més d'un transeünt, van ser ferits per trets en intervenir en el funeral d'una suposada militant marxista que va morir abans d'ahir en un tiroteig amb la policia, quan es va oposar al registre de casa seva.
"Els propers dies seran molt preocupants per a la societat turca", va advertir el partit de l'esquerra prokurda, el HDP, en un comunicat en què va denunciar "detencions polítiques" d'afiliats seus, la prohibició d'una gran "marxa per la pau" convocada per al diumenge a Istanbul i els registres policials d'organitzacions civils i sindicats, així com els bombardejos a Kandil.
L'HDP va acusar Erdogan d'haver "creat un ambient de violència".
