La primatòloga Jane Goodall, guanyadora del Premi Internacional Catalunya d'aquest any, confia en el compromís dels joves perquè duguin a terme "el canvi" cap a un món més just amb els éssers vius, humans i animals, i amb el medi ambient.

"Tinc raons per mantenir l'esperança. No abandonaré, per la gent jove, perquè si la gent jove abandonés, llavors sí que ja no hi hauria esperança", va argumentar ahir Jane Goodall en la roda de premsa que va concedir al Palau de la Generalitat de Catalunya, amb motiu del premi rebut.

D'altra banda, la primatòloga britànica va puntuar "amb bona nota" els avenços d'Espanya els últims anys per a la protecció dels animals i el medi ambient i, al mateix temps, veu amb bons ulls la prohibició de les curses de braus a Catalunya, mentre apunta com a següent línia de treball acabar amb els correbous.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va fer públic el nom de la guardonada amb el XXVII Premi Internacional Catalunya el 18 de maig passat, seleccionada per la seva transcendental contribució a la millor comprensió de la naturalesa, la cultura i el comportament humà, així com la promoció de la solidaritat, la sostenibilitat de l'entorn i la pau. Jane Goodall va agrair al govern català el guardó, que la fa sentir "molt honrada", i també la seva tasca divulgativa per "ajudar a comprendre" a la societat la necessitat d'investigar i protegir els éssers vius, animals i humans, i el medi ambient.

"Conèixer els problemes és el primer pas per comprometre's" i "necessitem que la gent s'involucri en això", va ressaltar la primatòloga, doctora en Etologia per la Universitat de Cambridge i doctora honoris causa per més de 45 universitats de tot el món.

Goodall (Londres, 1934) viatja durant uns 300 dies l'any perquè és conscient que "ja no queda molt de temps" perquè ella pugui contribuir "al canvi".

Per això, el 2014 va visitar 67 ciutats de 25 països, inclosa una parada a Barcelona per fer una conferència especial al Cosmocaixa i per a la celebració del seu 80è aniversari amb una vetllada benèfica a la seu del Col·legi d'Advocats.

"Això de 'pensa en global, actua en local' és fals", considera Goodall, perquè pensar en global i no poder actuar en global pot generar bloqueig en no saber com abordar el repte o crear frustració en entendre que el poder el tenen els governs i les grans empreses.

En canvi, Jane Goodall estima que "hem de pensar directament en les coses locals", ja que "cadascú de nosaltres cada dia pot marcar la diferència, ajudar la gent, els animals i el medi ambient", va argumentar la primatòloga.

"Podria denunciar que he conegut molta gent jove apàtica i depressiva" que fan que un se senti "avergonyit de la seva espècie", però la doctora prefereix ser positiva, buscar i despertar el compromís en "aquests joves amb esperit crític, als quals els brillen els ulls", va expressar.

Altres "motius d'esperança" per a la investigadora són "l'increïble cervell humà, el més desenvolupat", i amb alta capacitat d'"innovació", com demostra el fet que hagi inventat "les xarxes socials, que poden expandir els missatges per tot el món".

Goodall va ser la primera a posar en relleu les similituds entre humans i ximpanzés en les seves relacions familiars i socials, amb els seus estudis pioners en la dècada del 60, una aproximació científica però amb sensibilitat en els mètodes, com ara posar noms als goril·les en lloc de numerar-los. Tot i això, va voler matisar que per a ella són "més importants els drets humans. Jo prefereixo lluitar per la responsabilitat humana".