El president de l'Afganistan, Ashraf Gani, va confirmar ahir la mort del líder dels talibans, el mul·là Omar, l'abril del 2013 al Pakistan, una mort que segons l'agència d'intel·ligència afganesa es va produir en un hospital de Karachi. "El Govern de la República Islàmica de l'Afganistan, basant-se en una informació creïble, confirma que el líder dels talibans, el mul·là Omar, va morir a l'abril del 2013 al Pakistan", va informar el mandatari afganès en el seu compte a la xarxa social Twitter.
El portaveu del Directori Nacional de Seguretat (NDS), Abdul Hassib Sediqi, va explicar que la mort del líder insurgent es va produir en un hospital de la ciutat pakistanesa de Karachi (sud de l'Afganistan). "El mul·là Omar estava malalt i va ser hospitalitzat fa dos anys i quatre mesos en un centre de Karachi, on va morir, però no sabem si per una malaltia o per un altre motiu", va afegir. "Teníem aquesta informació des de feia dos anys, però ara és més fiable", va assenyalar Sediqi, que va anunciar que difondrà més informació en els propers dies.
Les informacions sobre la mort del líder talibà s'havien multiplicat durant els últims mesos. A l'abril, els talibans van difondre a través d'internet la primera biografia oficial del mul·là Omar, desmentint la seva mort en un insòlit gest. Tot va sortir a la llum, però, dijous passat, quan el grup insurgent Fidai Mahaz, escindit dels talibans, va publicar a la seva pàgina web un comunicat en el qual el líder de la formació, Qari Hamza, assegurava que el mul·là Omar va ser "martiritzat" fa dos anys. També un exministre talibà va detallar a Tribune Express, un diari del Pakistan, que el cap talibà va morir de tuberculosi fa "dos anys i quatre mesos". L'alt comandament insurgent va afegir que el seu cadàver va ser identificat pel seu fill i enterrat en territori afganès. A l'hora de tancar aquesta edició els talibans encara no s'havien pronunciat sobre la mort del seu líder. La confirmació de la mort es va produir en ple acostament entre el Govern afganès i el grup insurgent després de més de tretze anys de guerra. En un comunicat sobre el decés, el Govern de l'Afganistan va destacar que "el terreny per a les converses de pau està més aplanat que abans" i, per això, va demanar "a tots els grups opositors armats que aprofitin l'oportunitat per unir-se al procés de pau".
El Govern i representants talibans van mantenir el 7 de juliol al Pakistan la seva primera reunió oficial, després de diverses trobades informals a Qatar i Noruega els mesos anteriors, i es preveu que en els pròxims dies es produeixi una segona reunió.
Detalls sobre el líder talibà
Sorgit de la postguerra després del conflicte afgano-soviètic, el mul·là Omar va governar l'Afganistan amb mà de ferro i va estar en parador desconegut des de la invasió nord-americana del 2001. Des de la caiguda del seu règim no havia fet aparicions públiques, fet que va alimentar els rumors sobre la seva mort, que van guanyar força en els últims mesos.
Poc se sap a Occident de la trajectòria d'Omar, un clergue musulmà d'origen humil nascut en un poble proper a la ciutat meridional de Kandahar fa 55 anys, segons la primera biografia publicada a l'abril pels talibans. Va lluitar contra la invasió soviètica (1979-1989), en què va destacar en l'ús del llançacoets RPG-7, i va patir diverses ferides, entre elles la pèrdua d'un ull. A la retirada de les tropes de l'URSS, el mul·là va crear el 1994 el grup dels talibans i en només dos anys va aconseguir el control de la major part de l'Afganistan, prenent Kabul el 1996, any en què es va convertir també en el dirigent de la gihad i emir de l'Afganistan fins al 2001.
