La Borsa d'Atenes va reobrir ahir amb una caiguda del 16% després de cinc setmanes de tancament pel control de capitals, en una jornada en què el govern d'Alexis Tsipras va continuar les seves negociacions contra rellotge amb els representants dels creditors de cara a un tercer rescat.
S'havia donat per descomptat que aquesta reobertura de la Borsa, que el president de la Comissió del Mercat de Valors, Kostas Botopulos, va qualificar d'un primer pas cap a la normalitat, es convertiria en un dilluns negre.
Finalment, la caiguda, que en l'obertura va fregar els 23 punts percentuals, es va quedar en una mica més del 16%. Tots els analistes partien de la base que la reobertura de la borsa grega seria dramàtica tenint en compte que els inversors nacionals amb prou feines tenen marge d'actuació pel control de capitals que continua vigent al país.
Mentre que els inversors internacionals poden efectuar compres i vendes amb completa normalitat, els grecs continuen subjectes a les dràstiques restriccions que imposa el control de capitals que ha decretat el govern de Tsipras.
D'aquesta manera, els inversors grecs només poden comprar accions amb fons que procedeixin de les seves antigues reserves, però no recorrent als seus comptes bancaris normals. Esperada era també la caiguda especialment accentuada en els títols dels bancs, que es van desplomar el 30% al tancament de la sessió borsària.
En els últims mesos els bancs grecs han tingut una forta sortida de dipòsits que, sumada a la decisió del Banc Central Europeu (BCE) de tancar l'aixeta dels crèdits d'emergència, va portar el 29 de juny el govern a imposar un corralito de tres setmanes.
Alhora, l'executiu esquerrà intenta aconseguir contra rellotge un acord que permeti solucionar la crisi dels bancs i insuflar una mica d'oxigen a l'economia, amenaçada d'un altre cop de recessió per a aquest any arran de tots els problemes dels últims mesos.
El viceprimer ministre, Yannis Dragasakis, va reconèixer aquest cap de setmana passat que l'economia podria arribar a retrocedir aquest any fins al 5%, que suposa un cop addicional a les negociacions que van començar sobre un preacord en què el punt de partida era un creixement del producte interior brut del 0,5%.
Els representants de la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) van continuar ahir la seva anàlisi al ministeri de Treball, amb el punt de mira en la reforma del sistema de jubilacions i el mercat laboral, que formen part del full de ruta per al tercer rescat del país.
Segons asseguraven els mitjans locals, el govern de Tsipras voldria arribar a un acord abans del 18 d'agost que possibiliti el desemborsament d'un primer gran tram de l'ajuda, per a així al cap de dos dies poder tornar al Banc Central Europeu 3.200 milions d'euros que vencen aquest dia.
En total, segons els mitjans de comunicació grecs, Atenes espera poder obtenir 24.000 milions d'euros, dels quals 10.000 milions anirien a la recapitalització de la banca, 5.000 milions perquè l'Estat pugui pagar retards als seus proveïdors i prop 7.200 milions per tornar el crèdit pont que va obtenir Grècia el mes de juliol.
La suma total del tercer rescat podria ascendir a 86.000 milions d'euros, dels quals 25.000 podrien destinar-se als bancs.
Per a això, però, Grècia haurà d'emprendre una sèrie de reformes que, a més de les esmentades pensions, contemplen la liberalització d'algunes professions, l'impuls del procés de privatitzacions, canvis en el mercat laboral i la modernització del sistema administratiu.
