Si ara se celebressin eleccions generals, el PP guanyaria els comicis i obtindria el 28,2% dels vots, amb un augment fins als 3,3 punts de la seva distància amb el PSOE, que trauria el 24,9% dels sufragis, mentre que Podem -15,7- i Ciutadans -11,1- perdrien força.

L'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el treball de camp del qual es va fer entre l'1 i el 9 de juliol, just després de la formació dels governs autonòmics i els ajuntaments, apunta a un enfortiment del bipartidisme, ja que tant PP com PSOE augmenten els seus suports des de l'enquesta de l'abril.

Un cop coneguts els pactes postelectorals, els populars pugen 2,6 punts, i el PSOE, sis dècimes. De fet, la suma del PP i el PSOE aconsegueix a l'enquesta del juliol el 53,1%, enfront del 49,9% del baròmetre del mes d'abril, elaborat abans de les eleccions municipals i autonòmiques.

Per contra, els anomenats partits emergents perden força, en el cas de Podem, per segona enquesta consecutiva, ja que des del CIS del gener ha passat del 23,9% al 15,7% del juliol, si bé aquest descens se suavitza en l'última onada, en la qual només perd vuit dècimes. Ciutadans, que es va disparar al CIS de l'abril i va passar del 3,1% al 13,8, retrocedeix gairebé tres punts fins al 11,1%.

No obstant això, en vot directe -sense l'estimació que realitza el CIS- el PSOE és el partit amb més suports, amb el 17,3%; seguit pel PP, amb el 16%; Podem, amb el 12,6; i Ciutadans, amb el 7,7% dels sufragis.

IU i UPyD continuen perdent suports i, mentre el partit d'Andrés Herzog passa de l'1,9 a l'1,3%, el que encapçala Alberto Garzón per a les eleccions generals obtindria el 3,7% dels suports, davant del 4,8 del baròmetre de l'abril.

CiU -abans de la seva dissolució- i ERC, partits que donen suport a la independència, experimenten una lleugera pujada d'una dècima cadascun d'ells. D'aquesta manera, CiU obtindria el 3,3%, i ERC, el 2,1% dels sufragis.

Per la seva banda, el PNB gairebé duplicaria els seus suports, ja que passaria del 0,7% a l'1,3%, mentre que Amaiur creixeria amb el 0,9% de l'abril a l'1,1% del baròmetre del juliol.

Compromís-Equo, que ha entrat al govern del País Valencià i té l'alcaldia de València, veu com augmenta el seu suport del 0,8% a l'1,2%.

Geroa Bai, la portaveu del qual, Uxue Barkos, és la nova presidenta de Navarra, eleva els seus suports del 0,1% al 0,5%, mentre que el BNG també creix una dècima i obtindria el 0,7% dels vots.

Coalició Canària, que conserva el govern de les illes, passa del 0,5% al 0,4%, i UPN, que no obtenia percentatge en l'últim CIS, aconseguiria ara el 0,1% dels sufragis.

Quant a la valoració dels líders polítics, com ja és habitual en aquestes enquestes, cap aprova.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, baixa fins al tercer lloc, amb una nota de 3,84 sobre deu, i és desbancat en el segon pel diputat de Compromís, Joan Baldoví, encara que continua traient un avantatge de més d'un punt al president del govern, Mariano Rajoy, que es queda en un 2,61 sobre deu. Tot i així, l'exportaveu de Geroa Bai i ara presidenta de Navarra, Uxue Barkos, continua sent la política més valorada, amb una puntuació de 4,72 punts.

Entre els membres del govern, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, perd el primer lloc en favor del titular d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, que es queda en un 3,23.

Com tots els mesos, el CIS pregunta als ciutadans per les seves preocupacions i la seva visió sobre la situació política i econòmica.

L'atur continua com el primer problema per al 78,8% dels ciutadans, seguit de la corrupció i el frau, citats pel 43,7% dels enquestats, gairebé quatre punts menys que en l'anterior enquesta.