El dia que ETA va apuntar al rei

Es compleixen vint anys de l'intent de magnicidi contra Joan Carles I a Palma

10.08.2015 | 07:43
Les armes que la Policia va trobar a l´apartament llogat pels terroristes d´ETA

Els etarres van llogar un apartament a només 500 metres d'on estava amarrada l'embarcació de la família reial. La intenció d'atemptar contra Joan Carles I era una feina per a un franctirador expert, que mai no va poder prémer el gallet. El rei va tenir constància en tot moment que la seva vida estava amenaçada

F
a dues dècades el rei Joan Carles I va estar al punt mira d'ETA. Era l'estiu de 1995, i com sempre, la Família Reial gaudia de les seves vacances a Mallorca. Tot estava preparat per matar el cap de l'Estat i després fugir de l'illa. Eren un comando d'ETA format per tres persones, els que planificaven l'atemptat. Els terroristes van llogar un apartament a Portopí, des d'on s'albirava el iot Fortuna a 500 metres. La intenció del comando era disparar al monarca des de la finestra del pis; una feina de franctirador. Però el tret mai va arribar a realitzar-se. El Grup Especial d'Operacions (GEOS) de la Policia Nacional va detenir els terroristes abans que poguessin executar el seu pla.
Solament cinc segons li van fer falta al grup policial per franquejar la porta del pis fins a neutralitzar els activistes d'ETA, Iñaki Rego i José García Sertucham; mentre que el tercer membre, Juan José Rego Vidal (cap del comando) va ser detingut minuts abans en un restaurant d'Alcúdia. La recerca va començar el mateix dia, quan els etarres van posar el peu a Mallorca; el 17 de juliol de 1995. La policia havia mantingut una vigilància camuflada del pis llogat pels terroristes i fotografiat les seves sortides. Va ser la trucada d'alerta de l'Audiència Nacional la que va donar l'avís d'actuació. Eren les deu de la nit i l'operació s'havia d'avançar per temor al perill que algun membre de la Família Reial prengués mal. Tot a punt, els dos comandos del cos policial es van disposar a actuar.
No es tractava d'una pel·lícula d'acció: tot era veritat. Segons van explicar les autoritats, els serveis de seguretat del rei van estar informats des del primer moment de l'arribada del comando i de tots els seus moviments. "La Família Reial no va viure cap perill", van assegurar, encara que la por era palesa, ja que una petita fallada hauria destruït tota l'operació.
Amb les infantes i el príncep molt joves, no era la primera vegada que el Rei se situava en el punt de mira d'ETA. Juan Alberto Belloch, ministre d'Interior, va destacar "el sentit de responsabilitat i de serenitat encomiable", amb el qual va reaccionar el Rei en tenir coneixement de la presència del comando que pretenia acabar amb la seva vida.
Els etarres disposaven de l'"arsenal suficient" per realitzar un atemptat amb "arma curta, llarga o subfusell". En concret, se'ls van trobar tres pistoles, dues metralletes, munició i material explosiu, i un rifle amb mira telescòpica que haurien pogut utilitzar des de l'interior de l'apartament, la ubicació del qual permetia als seus ocupants obtenir una completa visió del iot de la Família Reial, el Fortuna, quan es trobava amarrat a la base naval militar de Portopí.
Armes, explosius, però també papers molt valuosos per a la investigació. Als detinguts se'ls va trobar, també, un foli manuscrit que contenia informacions sobre el moviment de vaixells de l'Armada i de la Casa Reial "amb entrades i sortides a Portopí amb els dies i hores corresponents", així com de vehicles del seu escorta. Tot estava molt ben estudiat, i en cap moment els etarres "van sospitar que la policia ja els seguia la pista des de la seva entrada a l'illa".
Segons va explicar el llavors cap de policia Ángel Olivares, els tres membres d'ETA van sortir dies abans de Niça, i la policia francesa en va avisar les autoritats espanyoles. Ja feia més d'un mes que la policia els investigava. D'aquí el gran desplegament d'agents. Una vegada que la policia va actuar i va confiscar tot el material dels etarres, es va adonar que els explosius eren per destruir l'apartament i el vehicle, en el qual -en teoria- havien d'escapar després de realitzar l'atemptat. Un sofisticat pla que no van poder executar perquè abans van ser interceptats.
No era la primera vegada que Juan José Rego Vidal, cap del comando d'ETA, atemptava contra Joan Carles I. Ja el 1974 va planejar segrestar-lo a Montecarlo quan encara era príncep. El 1978 va ser detingut a Eivissa per espiar el Rei. I, disset anys després, el cap del comando va tornar a la seva obsessió d'acabar amb la vida del monarca. Encara que en aquesta ocasió, comptava amb l'ajuda del seu fill i un altre company. A més, i segons va explicar el director general de la Policia en aquell moment, Ángel Olivares, els terroristes havien realitzat seguiments a altres personalitats, com l'expresident Adolfo Suárez i alguns membres de la Policia Nacional.
L'episodi no va impedir que, aquell any, la Família Reial continués les seves vacances a l'illa. De la mateixa manera, el iot Fortuna va continuar la navegació per les aigües mallorquines amb el monarca a bord.
Per la seva banda, el jutge va dictar 37 anys de presó per als tres ?etarres per delicte contra la Corona, terrorisme, dipòsit d'armes i explosius i falsificació de documents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema