BALANÇ DELS NOSTRES DIPUTATS

Calbó, Vergés, Massana i Batalla són els que més han intervingut i Jou, Senserrich i Guiteras, els que menys

Només un dels deu ha tingut càrrec en els òrgans de govern de la cambra, on l'atenció la monopolitzen els primeres espases dels grups parlamentaris

19.08.2015 | 18:27
Calbó, Vergés, Massana i Batalla són els que més han intervingut i Jou, Senserrich i Guiteras, els que menys
Dionís Guiteras, diputat moianès, intervé al ple del Parlament

Un secretari de la Mesa. Cap membre de la Junta de Portaveus. Cap portaveu en una comissió estel·lar. Els nostres diputats han estat de feina discreta, i això fa difícil saber quins han treballat molt en segon pla i quins anaven a fitxar i poc més

Quan acaba una legislatura molts ciutadans es pregunten què han fet els seus diputats. La base de dades del Parlament registra la seva activitat en forma d´intervencions als debats i iniciatives parlamentàries. Aquestes dades suposen només una part de la realitat, però una part quantificable.

La tasca dels diputats no s´acaba entre les parets del palau de la Ciutadella. Aquest és un advertiment que cal fer abans de presentar qualsevol referència quantitativa.

El conjunt dels diputats representa el conjunt dels ciutadans, i en particular, els de cada districte electoral –cada província, diguem-ho clar– representen els ciutadans d´aquella demarcació.

Però a l´hora de fer la feina, i com en qualsevol organització humana, se la reparteixen d´una manera més o menys especialitzada. Hi ha qui prepara i hi ha qui presenta. Hi ha qui té més dots com a orador i qui se´n surt molt bé buscant informació.

Hi ha qui dedica moltes hores a trobar-se amb organitzacions socials –sindicats, empresaris, agrupacions veïnals, entitats sectorials, administracions locals– per recollir les seves preocupacions; hi ha qui més aviat es dedica a buscar les anàlisis dels experts que poden oferir llum als problemes a debat; i hi ha qui converteix tot aquest material en proposicions de llei o de resolució i les defensa davant les comissions i el ple.

També hi ha qui s´especialitza en el funcionament mateix del Parlament i, aquest sí, es passa un munt d´hores a la casa amb el reglament sempre a l´abast, per tal que les iniciatives i les posicions del seu grup tinguin el camí formal ben aplanat i no s´entrebanquin amb articles o disposicions imprevistos.

Fet aquest aclariment, en aquest espai recollim les dades que sobre l´activitat dels diputats de les nostres comarques apareix a les fitxes personals que han estat consultables al web del Parlament fins al final de la legislatura. S´hi poden veure els càrrecs parlamentaris exercits i la pertinència als diferents òrgans de la cambra.

Fàcilment s´observa que al Parlament no tot es redueix als debats del ple que es reuneix a l´hemicicle de les cadires entapissades de color vermell, en el qual prenen la paraula els caps de fila dels diferents grups polítics i tenen lloc les grans discussions entre el cap del govern i els portaveus de l´oposició sobre els grans afers.

El següent nivell en importància, i el que més feina dóna i més possibilitats de lluïment facilita als parlamentaris que no són les estrelles de l´hemicicle, és constituït per les comissions.

Les comissions són formades per un nombre més reduït de diputats i una part important de la seva feina és mastegar els expedients perquè quan arribin al ple el màxim de feina ja estigui feta.

Les comissions més estables són les legislatives, que s´organitzen per especialitats més o menys com els departaments del Govern ­–Interior, Justícia, Economia, Cultura...– i preparen les lleis que haurà de debatre el ple. Però també hi ha comissions especials, i entre aquestes destaquen les d´investigació «sobre qualsevol assumpte d´interès públic que sigui competència de la Generalitat» (segons el reglament).

Les comissions d´investigació solen atraure l´atenció pública perquè sovint s´hi tracten temes que han estat notícia pel seu caràcter escandalós.

L´exemple més clar, en aquesta legislatura, ha estat la Comissió d´Investigació sobre el Frau i l´Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política, més coneguda com a comissió Pujol pel fet que es va crear arran de la confessió de l´expresident Pujol que havia tingut a l´estranger diners sense regularitzar fiscalment, i sobretot davant la seva negativa a donar inicialment les explicacions
exigides per la majoria de grups parlamentaris.

Per la comissió hi ha passat a declarar tota la família Pujol-Ferrusola, així com molts de polítics rellevants de diferents partits imputats per escàndols de corrupció, i una àmplia varietat d´experts. Algunes setmanes les sessions de la comissió, televisades en directe, han tingut més ressò que els debats del ple del Parlament.

A la comissió Pujol hi assistien sovint diputats que no n´eren membres, però només aquests hi podien intervenir. La comissió la formen dos diputats per grup, i l´únic d´aquestes comarques que n´ha format part ha estat el bagenc de CiU David Bonvehí, i per un període ben curt: tres setmanes i mitja.

Bonvehí va rellevar el mes de juny la diputada Meritxell Borràs, quan aquesta va ser nomenada consellera de Governació per la crisi de la sortida d´Unió del Govern, però la comissió ja estava a punt d´acabar els seus treballs i dissoldre´s.

Un altre nivell de treball és el de la ponència. Si les comissions legislatives masteguen els projectes de llei perquè quan arribin al ple ja no calgui discutir cap tema en el qual els grups estiguin d´acord, les ponències preparen els temes per al seu debat a les comissions amb la mateixa finalitat.

Una altra mena de ponència és la que es nomena per començar des de zero la preparació d´una llei que una majoria està d´acord que ha d´existir i per a la qual es vol el màxim acord pel seu caràcter institucional. Aquest ha estat el cas de la ponència per al projecte de llei electoral de Catalunya, que no ha pogut arribat a un resultat satisfactori. En el quadre s´aprecia de quines ponències han format els diputats d´aquestes comarques.

Una part de la feina del Parlament és la del control del Govern. S´exerceix de múltiples maneres, des dels grups parlamentaris o de manera individual per part dels diputats. Una manera de controlar el Govern és formular-li preguntes, que poden ser per respondre de viva veu o per per escrit.

Les primeres tenen com a limitació que el temps dedicat a respondre preguntes en les sessions parlamentàries és limitat, i per tant també ho és el nombre de preguntes que hi caben, motiu pel qual els grups parlamentaris controlen quines presenten.

No hi ha, en canvi, aquesta limitació a les preguntes amb resposta escrita, generalment adreçades als consellers, tot i que de fet són els seus equips els que elaboren la resposta. En aquesta legislatura passada, el diputat igualadí del PP Pere Calbó ha presentat 1.901 preguntes de resposta escrita, sobre la més extensa varietat de temes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema