Grècia celebrarà eleccions anticipades per segona vegada aquest any, després que el primer ministre, Alexis Tsipras, anunciés ahir al vespre la seva dimissió i la justifiqués en la necessitat que el poble legitimi el tercer rescat pactat amb els socis europeus.

"El meu mandat del 25 de gener ha vençut. Ara el poble ha de pronunciar-se. Vostès amb el seu vot decidiran si negociem bé o no", va dir Tsipras en un missatge a la televisió pública.

El primer ministre va indicar que és el torn dels ciutadans de decidir mitjançant el vot "qui ha de conduir a Grècia a camí difícil, però amb esperança, que s'obre", a més de quina força política "negociarà millor la reducció del deute". Va reconèixer que aquesta cita amb les urnes es produeix davant la necessitat de legitimar un acord que no compleix les promeses que el seu partit, l'esquerrà Syriza, va realitzar abans de les eleccions del 25 de gener passat.

"No vam aconseguir el resultat que esperàvem, tampoc ens van tractar com esperàvem, però, donada la situació, vam aconseguir el millor possible", va assegurar.

Tsipras va demanar als grecs "un mandat fort" per aconseguir "un Govern estable", en línia amb "la societat que vol reformes progressistes".

Després d'anunciar la seva dimissió, es va reunir amb el president de la República, Prokopis Pavlopulos, per presentar-li formalment la seva renúncia i iniciar el procés previst per la Constitució. Pavlopulos encarregarà a Tsipras la formació d'un nou Govern en un termini de tres dies, al que aquest ja va dir que renunciarà.

Llavors Pavlopulos farà aquest encàrrec al president del principal partit de l'oposició, la conservadora Nova Democràcia, i, en cas de fracassar, el líder de la tercera força, el neonazi Albada Daurada, Nikolaos Mijaloliakos.

"No es perfila la possibilitat de formar un Govern d'ampli suport. Per això, li demano nomenar, al més aviat possible, un Govern de transició, presidit per un dels presidents dels tres tribunals suprems", va dir Tsipras a Pavlopulos. El líder de Nova Democràcia, Vangelis Meimarakis, va afirmar que la seva formació intentarà constituir un gabinet durant el mandat que se li atorgui, igual que explorarà "les possibilitats per a la formació d'un Govern després de les eleccions".

Després de la dimissió de Tsipras, Meimarakis el va acusar de "burlar-se del poble, dels socis europeus, de tots". Va anunciar que es reunirà amb la resta de líders polítics, entre ells el president de Alba Daurada. En funció del que s'allargui aquest procés, es fixarà la data dels comicis.

En el cas que les tres primeres forces del Parlament renunciessin al seu mandat per formar Executiu, els comicis podrien celebrar-se el 20 de setembre, tot i que de les paraules de Meimarakis es dedueix que hauran de ser necessàriament més tard.

Fins ara Nova Democràcia havia mostrat el seu rebuig a la celebració d'eleccions, ja que les últimes enquestes li atorguen un clar segon lloc davant de Syriza. En aquesta convocatòria és probable que concorri un nou partit sorgit de l'escissió de Syriza, ja que ha estat l'oposició de la facció més radical, la Plataforma d'Esquerra, a l'aprovació del rescat la que ha desencadenat la cita amb les urnes. Tot apunta que aquest sector, que representa menys del 30 % dels integrants de Syriza, podria anunciar en breu la creació del seu propi partit.

Per la seva banda, el fins ara ministre de Defensa i líder del soci de coalició, el nacionalista conservador Grecs Independents, Panos Kammenos, va avançar que el seu partit participarà en els comicis anticipats de forma autònoma, però ha assegurat que després de les eleccions continuarà treballant costat de Tsipras.

Reaccions internacionals

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va afirmar ahir que és "crucial" que Grècia mantingui ara el seu compromís amb l'eurozona després de la dimissió del primer ministre grec, Alexis Tsipras, i la seva proposta de convocar eleccions al país just després de la signatura del tercer rescat.

"Prenc nota de l'anunci del primer ministre Tsipras aquesta nit sobre unes eleccions a Grècia", va declarar Dijsselbloem, que va considerar "crucial que Grècia mantingui el seu compromís amb l'eurozona" després de l'anunci del líder del partit esquerrà Syriza. El també ministre holandès de Finances va recordar l'ampli suport que va rebre el nou programa d'assistència financera i de reformes per part del Parlament grec el passat dia 14, i va manifestar el seu desig que les eleccions "condueixin a un suport fins i tot major en el nou" hemicicle grec.

"Espero que aquestes eleccions tinguin lloc relativament aviat, de manera que Grècia pugui emprendre importants passos a l'octubre, com estava previst" en el memoràndum d'entesa que recull els ajustos i les reformes que ha de dur a terme Atenes a canvi de rebre nous crèdits de fins 86.000 milions d'euros fins a 2018 i que ha estat signat en les últimes hores, ha afegit Dijsselbloem.

Per la seva banda, el cap de gabinet del president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, va afirmar que la celebració d'eleccions anticipades a Grècia pot servir per ampliar el suport al tercer rescat al país.

Unes "eleccions anticipades a Grècia poden ser una via per ampliar el suport al programa d'assistència financera del Mecanisme d'Estabilitat Europeu (MEDE) signat pel primer ministre (Alexis) Tsipras en nom de Grècia", assenyala Martin Selmayr en un missatge a Twitter, en la qual expressa les seves opinions personals.