Almenys cinc persones van morir i sis més van resultar ferides, tres de les quals molt greus, en l'explosió que es va registrar ahir a l'empresa Pirotecnia Zaragozana, al barri de Garrapinillos, una zona residencial a prop de l'aeroport de la capital aragonesa.
A més, ahir al vespre els bombers desplegats a la zona buscaven un treballador desaparegut que era a la pirotècnia, segons fonts de la delegació del Govern a Aragó. A l'hora de tancar aquesta edició, tres dels ferits estaven hospitalitzats en estat molt greu, dos tenien pronòstic reservat i un sisè estava en observació al servei d'urgències.
Els ferits són tres dones i tres homes d'edats compreses entre els 25 i els 57 anys, segons l'informe mèdic fet públic pel govern d'Aragó. Amb pronòstic molt greu es troben el jove de 25 anys R.E., ingressat a la UCI de l'hospital Miguel Servet de Saragossa, on també es troba la dona identificada amb les inicials S.L.C. L'altra persona més greu, una dona de 45 anys, identificada amb les inicials A.L.C., està ingressada estable amb pronòstic reservat a la UCI de l'hospital Clínic, també de la capital aragonesa.
Els altres tres ferits són al Miguel Servet i són A.R.M., una dona que està en observació al servei d'urgències, i els homes P.M.M.C. i J.M.E., de 57 anys, tots dos ingressats en planta amb pronòstic reservat.
L'explosió va causar una gran alarma en quilòmetres a la rodona pel fort estrèpit i la columna de fum negre que va provocar.
La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van establir un gran perímetre de seguretat, ja que al llarg de la jornada es van produir algunes petites explosions més, cosa que dificultava el treball de la unitat canina, dels tècnics del Tedax i dels Bombers, que actuaven amb molta cautela davant la gran quantitat de material que va quedar escampat per les instal·lacions.
El delegat del Govern, Gustavo Alcalde, va assenyalar que les forces de seguretat obriran la corresponent investigació per conèixer les causes de l'explosió, tot i que ha advertit que es tardarà temps.
El govern d'Aragó i l'Ajuntament de Saragossa van decretar per a avui, dimarts, una jornada de dol, i UGT i CCOO, que van advertir que aquest ha estat l'accident laboral més greu des de començament d'any a l'Aragó, van convocar una concentració en homenatge a les víctimes i per reivindicar més seguretat laboral.
La zona en la qual es troba l'empresa és el barri de Garrapinillos, una zona residencial propera a l'aeroport de la capital aragonesa. L'alcalde, Luis Miguel Roda, va informar que no s'han produït danys en els habitatges.
No obstant això, l'alcalde va explicar que en aquest nucli de població, situat a 9 quilòmetres de la capital aragonesa, els veïns es van sobresaltar pel fort soroll de l'explosió.
L'empresa està ubicada des de fa "força anys" a Garrapinillos, allunyada dels habitatges per motius de seguretat, va afegir el batlle, de manera que l'explosió no va afectar els immobles de la zona, tot i que els veïns van afrontar la situació molt espantats.
Pirotecnia Zaragozana és una de les pirotècnies més importants de l'estat espanyol, disposa de vuitanta-dues casetes en les més de dotze hectàrees que ocupa l'empresa, en la qual treballen 43 persones.
Va ser fundada el 1860, i en la seva plantilla hi ha tècnics especialitzats, enginyers i químics que elaboren productes pirotècnics per a països de tot Europa, entre els quals Regne Unit, Alemanya, Dinamarca, França, Bèlgica, Holanda, Suïssa, i també Canadà, segons informa en seva pàgina web la pirotècnia.
Segons destaca l'empresa, disposa dels mitjans tecnològics més avançats existents al mercat pirotècnic i es posiciona com una de les empreses més grans de fabricació de focs artificials d'Europa.
A Espanya, l'empresa té nombrosos clients i participa en espectacles piromusicals, on utilitza els mètodes més avançats en el muntatge i el funcionament, segons explica a la seva pàgina.
En els últims vint anys, almenys 29 accidents mortals per explosions en empreses espanyoles de pirotècnia han ocasionat 59 morts, incloses les d'ahir a les instal·lacions de Pirotecnia Zaragozana, un dels més greus.
Dels casos registrats des del 1995, l'anterior que va causar més nombre de víctimes mortals, set, va passar el 15 de maig del 2000 a Rafelcofer (València) i va deixar també nou ferits.
