Brussel·les plantejarà acollir 120.000 refugiats més, mentre que Alemanya i França han apostat per un sistema "obligatori i permanent" en resposta a la violenta tragèdia de milers de persones al cor d'Europa.

La imatge d'un nen ofegat en una platja turca, convertida en símbol de la tragèdia dels refugiats sirians, ha estat una referència constant per als qui reclamen als líders europeus que reaccionin d'una vegada davant el major èxode que viu el continent des de la fi de la II Guerra Mundial.

"Penso en les víctimes que no són fotografiades, que són ignorades, i en les futures víctimes que hi haurà si no fem res", ha assenyalat el president francès, François Hollande.

Hollande i la cancellera alemanya, Angela Merkel, han apostat per un mecanisme "obligatori i permanent" d'acollida de refugiats, un sistema que Berlín qualifica de "just" i París de "moral", però que rebutgen moltes dels països amb forts fluxos d'immigració.

Més de 350.000 immigrants i refugiats han arribat en el que va d'any a la Unió Europea, la majoria a Itàlia, creuant la Mediterrània, i a Grècia, des d'on segueixen el camí a Hongria, per continuar el viatge cap a països més rics de la UE.

La Comissió Europea proposarà que els estats membres es reparteixin a 120.000 asilats dels que es troben a Hongria, Grècia i Itàlia, el triple dels que va plantejar al maig en un esquema que ja va resultar polèmic, segons van dir a Efe fonts comunitàries.

El pla de l'Executiu comunitari, que es presentarà dimecres que ve i encara és un esborrany, suggereix sumar aquestes 120.000 persones a les 32.256 que ja es van comprometre a acollir els països de la UE el juliol passat i que el sistema sigui més "automàtic".

La iniciativa pretén acontentar entre d'altres a Hongria, un dels països més afectats per la crisi migratòria i que ha reaccionat amb les mesures més controvertides, com la construcció d'una llarga tanca o l'adopció de penes de presó contra la immigració il·legal.