El ministeri de Sanitat va garantir que la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres no podrà accedir a la base de dades dels immigrants irregulars que rebin atenció sanitària, els quals hauran d'acreditar 6 mesos d'empadronament en una comunitat autònoma per tenir dret a aquesta assistència.

El secretari general de Sanitat, Rubén Moreno, va explicar aquests detalls després de presidir la Comissió de Prestacions, Assegurament i Finançament del Sistema Nacional de Salut (SNS), en la qual van participar representants autonòmics i dels ministeris d'Ocupació i Seguretat Social, Interior i Afers Exteriors i Cooperació.

Moreno va destacar que, en la reunió de caràcter tècnic, es va donar un termini de quinze dies a les comunitats perquè aportin les "millores" al text elaborat pel departament que dirigeix Alfonso Alonso i va desitjar que es facin amb "esperit constructiu".

Les comunitats governades pel PSOE van demanar al ministeri una derogació del reial decret llei 16/2012 pel qual es va eliminar l'atenció sanitària als sense papers, mentre que la resta de les autonomies "han agraït aquesta proposta de criteris mínims ja aprovada per consens abans de les eleccions", va declarar Moreno.

Pel que fa al requisit de l'empadronament de sis mesos, el secretari general de Sanitat va aclarir que és competència autonòmica i si alguna decideix fixar-lo en tres mesos "està en el seu legítim dret", encara que el més lògic és que l'abordatge d'aquest assumpte sigui "idèntic a tot el país". Aquesta possibilitat havia estat insinuada fins i tot pel representant de Madrid a la reunió, Julio Zarco, en arribar al ministeri.

Aquesta assistència social i sanitària es presta exclusivament en l'àmbit territorial de la comunitat on estigui registrat l'immigrant irregular i no s'estendrà fora d'Espanya, segons la proposta.

El problema, segons aquest responsable de Sanitat, és com abordar la redacció de la normativa per evitar el turisme sanitari, és a dir, que qualsevol ciutadà europeu "pugui creure que té el mateix dret" que els immigrants en situació irregular i denunciar-ho davant la Comissió Europea.

Moreno va recordar que Espanya, com que pertany a la UE, té dues vies per atendre aquest assumpte: la prestació vinculada a la Seguretat Social, que està subjecta a reglaments europeus, i l'assistència social i sanitària, exclosa dels reglaments en la qual es basa la proposta i que no dóna "dret a l'exportació" d'aquests serveis ni a un altre tipus d'"obligacions".

El document de Sanitat, que tindrà validesa d'un any, estableix que els immigrants irregulars han de demostrar "no disposar de recursos econòmics suficients ni tenir ingressos superiors a l'IPREM" o renda mínima (532 euros al mes). A més, hauran d'abonar el 40% del preu dels medicaments de venda a les farmàcies i es facilitarà el tractament farmacològic que es necessiti en els casos d'hospitalització. Tampoc han de tenir una assegurança mèdica ni ser beneficiaris de la Seguretat Social.

D'altra banda, Moreno va subratllar la importància de la figura del "mediador o treballador social", que serà l'encarregat d'emetre un informe individual sobre l'arrelament social i circumstàncies econòmiques del sol·licitant.