L'oposició en bloc es va enfrontar ahir al PP i al president del Congrés, Jesús Posada, per intentar frenar la tramitació exprés de la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional que van presentar dimarts els populars i que tots els altres partits segueixen rebutjant.
L'endemà que el PP anunciés i registrés la seva proposició de llei, per la qual es dotaria el Constitucional de capacitat sancionadora i que permetria a aquest organisme suspendre el president català, Artur Mas, si incompleix les seves resolucions, l'oposició va prendre la iniciativa i va dirigir la seva ofensiva contra el president del Congrés, Jesús Posada.
La idea va sorgir del PSOE, que va negociar i pactar amb la resta de grups un escrit dirigit a Posada en el qual li demanen que reconsideri la decisió que va prendre dimarts, quan va qualificar la iniciativa dels populars i va acceptar la seva tramitació urgent.
Una urgència que no veuen justificada els altres partits, que han insistit que la mesura és electoralista i suposa, a més, segons la majoria dels portaveus parlamentaris que ahir van parlar, d'un "atropellament" a la democràcia i al poder legislatiu.
Madalena Valerio, secretària general adjunta del grup socialista, va acusar Posada d'incomplir el reglament i posar les seves funcions "al servei" del PP, i va assegurar que el president només pot qualificar projectes de llei o tractats internacionals d'urgència, però no proposicions de llei de grups.
Una tesi que va negar el mateix Posada, que va respondre als grups defensant la seva potestat, i els va assegurar que els serveis jurídics del Congrés li van donar el vistiplau ahir per qualificar la proposició i permetre la seva tramitació exprés. Posada va admetre en qualsevol cas que els grups poden demanar a la Mesa que reconsideri la decisió que ell va prendre de forma delegada.
Portaveus de tots els grups de l'oposició van parlar durant la jornada per fer també el seu retret al president del Congrés. I deixant de banda la forma, tots van tornar a criticar el fons d'aquesta reforma qualificada d'electoralista, a més que diversos d'ells, començant pel PSOE, van advertir que, si tira endavant, la recorreran davant el mateix Constitucional.
El portaveu de CDC al Congrés, Pere Macias, va demanar per la seva part el compromís de tots els grups de l'oposició perquè deroguin després de les eleccions aquesta "llei franquista", que també va qualificar de "nyap jurídic i un monumental abús democràtic".
El PP, per la seva banda, va criticar les qualificacions fetes pels seus oponents, i va tornar a insistir que la reforma és "legítima, oportuna i necessària", en paraules del seu portaveu constitucional, Pedro Gómez de la Serna. Ell mateix, que va admetre que, si no es fa així la tramitació, no hi haurà temps d'aprovar la reforma abans que acabi la legislatura, va insistir en la "bondat" d'aquesta proposta. La va defensar també el vicesecretari de Sectorial del PP, Javier Maroto, que va anar més enllà i va assegurar que la reforma té la "contundència" que molts ciutadans estaven demanant al president del govern, Mariano Rajoy, perquè donés resposta al "desafiament" sobiranista i a l'"exercici de rebel·lia" d'Artur Mas.
També va rebutjar la proposta el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que va qualificar-la d'"irresponsabilitat enorme". En unes jornades interparlamentàries del PSPV-PSOE, Puig va acusar ahir el PP d'usar les institucions "per confrontar espanyols, a benefici d'un inventari partidista", ja que aquest partit ha optat "per la radicalitat" en un intent de "recuperar vots de l'extrema dreta". "Estem en un moment molt difícil, perquè tant en el govern d'Espanya com en la Generalitat de Catalunya s'actua pensant només en vots, i anem a un xoc de trens que sembla que beneficia les dues parts, i qui perd és la ciutadania catalana i espanyola", va afirmar Puig, per a qui això és "molt impresentable".
En l'àmbit judicial hi ha diverses opinions, com la de l'expresident del Tribunal Constitucional Pascual Sala, que considera que la reforma "desnaturalitza" aquesta institució i és "contrària a la més elemental tècnica legislativa".
