Junts pel Sí va defensar ahir que el seu full de ruta cap a la independència està elaborat amb "rigor" per evitar "salts al buit", i que no és "inamovible", sinó que està obert a modificacions si les circumstàncies canvien i l'Estat accedeix en el futur a celebrar un referèndum vinculant a Catalunya.
Junts pel Sí va presentar el seu full de ruta, que busca la secessió en un termini màxim de 18 mesos, en un acte al Col·legi d'Advocats de Barcelona en el qual van intervenir sis membres de la candidatura: el coordinador general de CDC, Josep Rull, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, les expresidentes d'ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals, el jurista Carles Viver Pi-Sunyer i el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Carles Puigdemont (CDC).
Pi-Sunyer, exmagistrat del Tribunal Constitucional, va assegurar que el full de ruta s'ha planificat "amb tot detall i rigor" per assegurar que no hi haurà "salts al buit" en la seva aplicació.
A més, va indicar que no és un "document petrificat o inamovible", sinó que és un text "viu" que caldrà adaptar a "circumstàncies canviants" amb "intel·ligència política", encara que va puntualitzar que caldrà tenir "molt clar" el "nucli dur" del full de ruta per "preservar-lo amb coratge i tossuderia", sense distreure's pel "soroll", que va augurar que serà "enorme". El jurista va assenyalar que el full de ruta s'executarà si hi ha primer el "mandat democràtic" d'una majoria absoluta al Parlament, encara que no s'exclou la possibilitat de canvis si l'Estat ofereix "un hipotètic referèndum": "estarem expectants", va afegir.
En el cas d'una majoria absoluta independentista, el pla de Junts pel Sí inclou una declaració solemne d'obertura del procés d'independència, amb apel·lació al diàleg a l'Estat i a la comunitat internacional, seguida de la creació d'un Govern de concentració i l'inici d'una primera fase del procés constituent per recollir aportacions ciutadanes. Posteriorment, arribaria la "proclamació de la independència", per la qual es crearia l'Estat català després d'una "desconnexió" legal de l'Estat espanyol aplicada amb una "llei de transitorietat jurídica", a la qual seguiria la llei del procés constituent per regular el tràmit parlamentari i referendatari de la nova constitució, i per encaixar les aportacions de la ciutadania. Més endavant, es convocarien eleccions constituents, després de les quals culminaria el procés amb l'aprovació d'una "constitució catalana" i la seva ratificació per referèndum.
Rull va destacar la "càrrega extraordinària de democràcia" de cadascun dels punts que seguirà el procés sobiranista, que estarà "comandat pel poble de Catalunya". "Mentre altres confien en tribunals i lleis que prohibeixen, nosaltres confiem en les urnes i la democràcia", va apuntar.
De la seva banda, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va assenyalar que actuaran amb "legitimitat i legalitat" per avançar cap a un país independent, després de constatar que l'Estat espanyol, segons el seu parer, "dóna l'esquena" a Catalunya i "es burla" del procés.
