La desorganització, juntament amb la manca de suport entre companys i la indefinició del rol del docent, són els principals determinants de la síndrome de l'esgotament professional. D'aquests, el que més influeix per arribar a aquesta situació d'estrès laboral és la desorganització o els continus canvis associats al seu rol, com ara els que propicien les reformes educatives.
El malestar que comporten aquestes situacions, a més, poden derivar en actituds més distants a la feina o fer que els mestres se sentin menys competents a les aules. Aquest és el resultat de l'estudi d'un grup d'investigadors del Centre de Recerca en Avaluació i Mesura de la Conducta del Departament de Psicologia de la URV (Universitat Rovira i Virgili), que ha utilitzat una mostra de prop de 400 docents tarragonins.
Aquesta recerca avalua les relacions d'aquests factors amb la síndrome de l'esgotament professional i, el que per ells és més important, els ha permès establir els models que permeten la prevenció d'aquesta síndrome en entorns docents. Per això, proposaran que aquestes mesures es puguin posar en pràctica a les escoles catalanes.
