Un nou país amb més qualitat humana, va reivindicar el músic Natxo Tarrés al parlament que va pronunciar ahir durant l'acte institucional de la Diada a Manresa que es fa fer a la plaça Onze de Setembre. Organitzada per l'Ajuntament, va tenir un to reivindicatiu, amb menys entitats que van participar a l'ofrena floral, 44 enfront les 70 que hi va haver l'any passat, i amb més representació institucional. En nom de l'Ajuntament de Manresa van fer la seva ofrena regidors de Convergència, Esquerra, la CUP i Democràcia Municipal-Podem. L'únic regidor d'Unió que ha quedat a l'equip de govern, Miquel Davins, no hi era present. El partit tampoc no va participar a l'acte, igual que els altres dos grups municipals, PSC i Ciutadans.

La novetat d'enguany va ser l'anomenat Ball d'Homenatge. Una persona sola, en aquest cas el dansaire Jordi Gros, va interpretar una dansa sòbria de cara a la senyera amb coreografia de Joan Serra i música de Jaume Arnella. És una proposta de l'Agrupació d'Esbarts Dansaires de Catalunya que pretén ser present a tots els tipus d'actes com el d'ahir.

Els voltants de la plaça Onze de Setembre es van omplir per seguir la cerimònia, que es va desenvolupar amb el mateix guió dels darrers anys. L'estelada oneja a la plaça va presidir la cerimònia, i una senyera era al costat del faristol des d'on es van pronunciar els parlaments.

Natxo Tarrés va ser el primer a intervenir per dir que el "nou país que pot sorgir del 27-S ha de ser del segle XXI. No podem repetir els errors del passat. Formem part d'un planeta que ha d'afrontar reptes cabdals com experimentar un creixement en qualitat humana", el que vol dir una vida més justa, més digna i feliç.

Va ser un discurs humanista durant el qual va assegurar que "tenir de tot i molt ens porta a l'autodestrucció". Per això va reclamar un "món de qualitat, no tant de quantitat", on s'han de tenir en compte reptes com la sostenibilitat, el bé comú i l'ús conscient dels recursos". Per a Tarrés, "l'economia capitalista té data de caducitat, i hem d'aprendre a fer les coses d'una altra manera. Catalunya pot ser un referent".

Després va parlar l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent. "Que el desig de llibertat ens permeti canviar el futur", va afirmar. Va recordar les paraules d'un empordanès exiliat, Rafael Patxot, mort a Suïssa el 1964 ,que va deixar escrit: "Catalunya és una nació amb un gran passat i una gran història. El present és complex, però el futur només és a les nostres mans". Per això va reclamar un procés participatiu, democràtic i serè.

Després els representants de l'Ajuntament van fer la seva ofrena floral. A més a més de Valentí Junyent, hi van participar Antoni Llobet (CDC); Mireia Estefanell (ERC), Jordi Masdeu (CUP) i Dídac Escola (DM-Podem). A continuació un grup de cantaires va interpretar Els Segadors, i llavors va ser el torn de les ofrenes florals per part d'empreses, partits, associacions i entitats. Totes es van anar col·locant a la placa que recorda els "Manresans lluitadors per les llibertats nacionals a Catalunya".

L'acte el va dirigir Carles Jódar, i es va acabar amb una sardana, La Santa Espina. Dansaires de Dintre el Bosc i La Crida, van ballar la peça. També tota la gent que s'hi va voler afegir. Mentre va durar la celebració institucional organitzada per l'Ajuntament, la plaça Onze de Setembre, va estar tallada al trànsit.