Un mínim de 3.000 anoiencs, sense comptar els que es van desplaçar en vehicles propis, van fer via ahir cap a la Meridiana de Barcelona per participar en la manifestació independentista. Al llarg del matí, van començar a rodar més de 20 autocars des d'Igualada i 28 més des de la resta de municipis de la comarca.

Repartits entre els trams 39, 40 i 41, els de l'Anoia es van començar a col·locar al seu lloc de la Meridiana cap a 3/4 de 3 de la tarda. Abans, però, van dinar per les places i els parcs del voltant del tram. La majoria duien entrepans, però d'altres, com l'Ariadna Monleon, van preferir comprar-ho per estalviar-se la feina a casa. Tot i així, es van trobar que tots els bars estaven plens. "Després d'esperar 45 minuts per ser servits en un bar, hem desistit i hem acabat anant a un forn, on també ens hem hagut d'esperar bastant", va comentar la igualadina.

Malgrat les retencions que els autocars s'havien trobat a l'autovia A-2, a l'alçada de Collbató, res no va impedir que milers de persones s'apropessin cap al punt vermell de la Via. Des d'Igualada, van sortir la majoria d'autocars organitzats des de l'ANC, ERC, CDC, la Flama del Canigó i altres entitats. El casal independentista de la Teixidora, per exemple, va ser el més matiner i va marxar a les 9 del matí. A més a més, van sortir entre un i dos autocars des dels altres punts de la comarca. Vilanova del Camí en va omplir un. Els participants a la Via de Tous s'hi van desplaçar amb el gegant Tinet, que va amenitzar les hores prèvies a l'arribada del punter, amb gralles i balls.

La Via Lliure també va deixar pas a la manifestació de diverses expressions culturals de l'Anoia, amb els Moixiganguers d'Igualada, que van aixecar castells durant la jornada, els Falcons de Vallbona d'Anoia i els Falcons de Capellades. A més, també s'hi han desplaçar entitats esportives com la Flama del Canigó. Precisament, un dels organitzadors d'aquest grup, Pol Tarrida, va celebrar que "l'organització de l'Anoia ha estat tot un èxit".

Els tres trams es van omplir de gent de la comarca, però també de barcelonins i gent vinguda del País Basc, que van voler donar suport al procés català. Es van veure onejar banderes d'Euskadi i d'Irlanda. La majoria d'elles, òbviament, eren estelades, que van crear un mosaic groc, blau, vermell i blanc per tota la Meridiana.

A l'hora clau, les 17.14 hores, els anoiencs es van posar costat per costat a l'espera de l'arribada del gran punter. Nervis, emoció i crits d'independència que van culminar amb l'aixecament de milers de punters vermells. Un cop va passar el punter groc pel carril central, i seguint les instruccions de l'organització, els anoiencs es van ajuntar i van deixar tancada la cremallera de la Via Lliure.

Només quedava un últim pas, esperar l'arribada de l'onada al final de la Via i aixecar de nou els punters per acabar formant un gran mosaic conjunt amb la resta de colors.

La jornada es va acabar convertint un any més en una gran festa de germanor, cultura i, sobretot, un clam perquè la d'ahir fos l'última Diada que es demani la llibertat del poble català.