La Fiscalia ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que citi com a testimoni la directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció de la conselleria de Justícia perquè testifiqui sobre la producció i subministrament de les urnes i paperetes per a la consulta alternativa del 9-N. En un escrit tramès al magistrat del TSJC que investiga el President de la Generalitat, Artur Mas, per la convocatòria del 9-N, la Fiscalia també sol·licita que se citi com a testimonis l'assessor en matèria d'opinió pública de la conselleria de Governació, per l'administració i manteniment del web sobre la consulta, i l'informàtic que va assumir la responsabilitat de resoldre les possibles incidències informàtiques durant aquella jornada.

Amb aquestes testificals, el ministeri públic pretén "completar la imatge del quadre d'actuacions públiques desenvolupades en relació amb la votació de dia 9 de novembre del 2014", segons l'escrit tramès per la Fiscalia al magistrat del TSJC Joan Manuel Abril.

Fins ara, les úniques testificals en el marc de la investigació del TSJC sobre el 9-N s'havien centrat en dues reunions que la directora territorial de Barcelona de la conselleria d'Ensenyament va convocar amb directors d'instituts per informar-los sobre el paper dels centres en la consulta.

Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez-Ulled han fet ara un pas més i han sol·licitat al magistrat que citi com a testimoni Elisabeth Abad, directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) -l'empresa pública de la conselleria de Justícia que té com a objectiu la reinserció sociolaboral dels presos-, en relació amb el procés de "producció, subministrament, lliurament, emmagatzematge i distribució" del material de votació utilitzat durant la consulta alternativa.

El CIRE va signar tres convenis amb el departament de Governació i Relacions Institucionals per a la confecció de les paperetes, sobres i urnes usades en la votació, que van ser elaborades per presos de la presó de Lleida.

Segons la documentació remesa per Governació al TSJC, els dos primers convenis amb el CIRE es van signar el 23 i el 27 de setembre, encara que posteriorment, el 30 de setembre, la Generalitat va requerir que amb caràcter urgent es paralitzessin els treballs, davant la suspensió de la consulta inicial ordenada pel Tribunal Constitucional.

L'import liquidat pels treballs efectuats fins aleshores va ser de 93.421 euros, distribuïts en tres factures: una de 7.649,26 euros, una altra de 10.728,83 euros i una altra de 75.043,14 euros.

Posteriorment, el 17 d'octubre del 2014, Governació va signar un tercer conveni amb el CIRE perquè adoptés les actuacions necessàries per al suport organitzatiu de la consulta alternativa, que es va traduir el 30 d'octubre en una factura per valor de 50.317,31 euros.

D'altra banda, el TSJC ha citat per a dilluns que ve la directora de l'IES Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), que va denunciar pressions de la Generalitat en negar-se a obrir el seu centre per a la consulta alternativa del 9-N. La directora Dolores Asenjo va afirmar als periodistes que la directora territorial d'Ensenyament a Barcelona, Montse Llobet, la va pressionar perquè lliurés les claus per a la consulta.