El Tribunal Constitucional ha decidit entrar també en campanya amb l'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern de l'Estat contra la reforma de la Llei de l'Agència Tributària catalana i, per tant, l'ha suspès de forma cautelar durant cinc mesos. La mesura atura així, almenys fins que l'alt tribunal resolgui l'assumpte, una de les "estructures d'Estat" creades per l'executiu català d'Artur Mas en el procés per a la independència. El govern de Mariano Rajoy va recórrer la decisió el mes de juliol passat al·legant que la mesura vulnera el dret dels ciutadans a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics.

La resolució del ple de l'alt tribunal, a proposta de la seva secció tercera, va arribar ahir en plena cursa per les eleccions del 27-S. En una breu providència, anuncien que s'ha admès a tràmit "el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel govern estatal contra l'article 4 de la Llei 9/2015, de 12 de juny, de modificació de la Llei 7/2007, de l'Agència Tributària de Catalunya, pel que fa a l'ordenació dels cossos tributaris d'adscripció exclusiva a l'ens".

La normativa estableix que poden optar al cos de tècnics de gestors tributaris de la Generalitat, entre d'altres, els funcionaris de l'agència tributària espanyola amb destinació definitiva a Catalunya. Una situació que, des de l'executiu central, consideren que exclou del dret d'accedir-hi en condicions d'igualtat als interessats de la resta de l'Estat.

L'article, que ara propicia la suspensió cautelar, modificava la llei anterior afegint-hi dues disposicions addicionals que són les que fan possible la integració voluntària -amb el reconeixement de drets que implica- de funcionaris de l'Estat i altres administracions als cossos superiors d'Inspectors Tributaris i de Tècnics de gestió Tributària de la Generalitat.

Més concretament i segons la normativa, poden integrar-s'hi de forma voluntària, per mitjà de convocatòries específiques, "els funcionaris que tinguin assignades funcions substancialment coincidents amb les pròpies del cos i que tinguin com a destinació definitiva l'àmbit territorial de Catalunya". És a dir, que a la pràctica permetia absorbir funcionaris estatals en aspectes dependents de la Generalitat.

I aquesta és, precisament, l'arrel del problema per a la Moncloa perquè d'aquesta manera es discrimina la resta d'interessats d'altres punts d'Espanya. També, però, troben malament que es permeti a funcionaris que no presten servei a l'administració de la Generalitat accedir per integració a la funció pública d'aquesta perquè creuen que "constitueix una manera d'accedir ex novo (iniciant de nou el procés) a la funció pública". En aquest sentit, veuen vulnerats el dret fonamental de l'article 23 de la Constitució pel que fa a la igualtat de condicions per accedir a funcions públiques així com el 103.3, que estableix l'accés a aquesta d'acord amb els principis de mèrits i capacitat.