L'ONU va insistir ahir en la necessitat de buscar una solució política per al conflicte armat de Síria i va recordar que els efectes d'aquesta guerra ja no són nacionals ni regionals, sinó mundials.

"El conflicte de Síria ha generat un dels èxodes més grans de refugiats des de la Segona Guerra Mundial", va afirmar en una sessió del Consell de Seguretat de l'ONU el vicesecretari general de l'ONU per a Assumptes Humanitaris, Stephen O'Brien. El conflicte armat de Síria, que es va iniciar el 2011 en el marc l'anomenada "primavera àrab", ha estat àmpliament analitzat pel Consell de Seguretat des del seu principi, tot i que hi ha hagut poques decisions d'aquest òrgan al respecte.

Segons dades de l'ONU, prop de sis milions de sirians són desplaçats interns i quatre milions més han buscat refugi en nacions com el Líban, Jordània i Turquia principalment, encara que també a Europa. "Com s'ha mostrat en el drama de refugiats sirians intentant desesperadament arribar a Europa en les últimes setmanes, els efectes de la crisi siriana ja no són només nacionals o regionals, sinó mundials per naturalesa".

La comunitat internacional, va afegir, té la responsabilitat "de donar suport als països veïns, que suporten la major càrrega" d'aquest problema, va dir O'Brien en la sessió pública del consell, que posteriorment va analitzar la situació a porta tancada.

Segons les dades de l'ONU, el 25% de les persones que viuen actualment al Líban són refugiats sirians, i a Jordània són el 10% dels seus habitants. A més, prop de dos milions de sirians s'han refugiat a Turquia.

O'Brien va destacar especialment el drama que pateixen els nens sirians. "Síria actualment és un dels llocs més perillosos a la Terra per ser nen", va afirmar l'alt funcionari de l'ONU. "Prop de 5,6 milions de nens necessiten assistència immediata", va insistir.

O'Brien va insistir en la necessitat que el Consell de Seguretat de l'ONU "enfoqui els seus esforços a trobar una solució política" per al conflicte sirià i "posi al marge les seves diferències" perquè s'aconsegueixi una sortida.

D'altra banda, el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va assegurar ahir que el Govern rus ha proposat als Estats Units establir converses "militars" per tractar el conflicte de Síria, una opció que estudia el Govern de Washington. En declaracions als periodistes després d'entrevistar-se amb la seva col·lega sud-africana, Maite Nkoana-Mashabane, Kerry va afirmar que el ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, li va fer la proposta en una conversa telefònica aquest dimarts i que, tant la Casa Blanca com els departaments de Defensa i d'Estat, l'estudien.

El secretari d'Estat va suggerir que està a favor d'establir converses amb Rússia amb el propòsit de conèixer quines són les intencions de Moscou sobre Síria, després de l'augment del subministrament d'armes russes al Govern de Síria que encapçala el president Baixar al-Assad.

"Els russos han proposat que mantinguem converses militars per discutir el que, precisament, es farà per reduir el conflicte i els riscos potencials que es poguessin córrer, i per comprendre completa i clarament el camí a seguir i quines són les intencions", va afirmar el cap de la diplomàcia nord-americana.

En la conversa entre tots dos, Kerry va traslladar la disconformitat dels EUA amb l'ajuda que Rússia ofereix al Govern de Síria i va reiterar al seu homòleg rus "el compromís" nord-americà de formar una coalició de més de 60 països per combatre l'Estat Islàmic (EI), de la qual Al-Assad "mai no podria ser un membre creïble".

"EUA donaria la benvinguda a un paper constructiu de Rússia en els esforços de lluita contra l'EI", va apuntar Kerry, per a qui "no existeix solució militar" al conflicte de Síria, sinó que aquest "només es pot resoldre" amb una transició política sense Al-Assad.

Per la seva banda, les Forces Armades franceses començaran a bombardejar objectius de l'Estat Islàmic (EI) a Síria "en les pròximes setmanes", després de recopilar una major quantitat d'informació, va anunciar ahir el ministre francès de Defensa, Jean-Yves Le Drian. "Els atacs començaran en les pròximes setmanes, quan tinguem objectius ben identificats que ens permetin realitzar els bombardejos que convinguin front a l'enemic, l'Estat Islàmic", va assenyalar el ministre en una entrevista a l'emissora radiofònica France Inter.

Li Drian va concretar que els avions francesos encara estan en procés d'adquirir la informació que permeti eventualment llançar atacs i prendre de manera autònoma les decisions.