Croàcia adverteix que no té capacitat per continuar rebent milers de refugiats

Alemanya també està a la vora del col·lapse administratiu, mentre que la UE convoca una cimera per al 23 de setembre

18.09.2015 | 00:00
Desplaçats esperen a les vies del tren, per ser registrats, a l´estació de la ciutat croata de Tovarnik

El ministre d'Interior de Croàcia, Ranko Ostojic, va advertir que el seu país no té més capacitat per continuar rebent refugiats, després que uns 7.000 hi hagin entrat des de dimecres procedents de Sèrbia. "En aquest moment hem esgotat les nostres capacitats i en les converses amb dirigents de l'Acnur (Alt Comissariat de l'ONU per als Refugiats) i de la Unió Europea (UE) hem dit que Croàcia ja està plena", va afirmar Ostojic.
El ministre va llançar aquesta advertència des del pas fronterer de Tovarnik, on continuen arribant refugiats des que el tancament de la frontera hongaresa va obligar a prendre una ruta alternativa als que fugen cap a Europa des de països en conflicte al Pròxim Orient i Àsia. El ministre va explicar que els que vulguin demanar asil seran portats al centre de registre, en compliment de la normativa europea, i que els que no el vulguin sol·licitar seran considerats immigrants irregulars.
"No és acceptable que Croàcia sigui tractada com un país en què s'han de respectar els acords internacionals i que això no es faci en els països dels voltants pels que passen els immigrants", va dir. Ja al matí, el primer ministre croat, Zoran Milanovic, havia advertit que el seu país té una limitada capacitat d'atendre l'arribada massiva de refugiats i poder registrar-los a tots.
Els refugiats que estan arribant a Croàcia des de Sèrbia intenten abandonar com més aviat millor els centres de recepció on les autoritats els allotgen i surten des de Zagreb cap a la frontera amb Eslovènia, sempre amb l'objectiu final d'arribar a Àustria i Alemanya. "Volem anar a Alemanya. Gràcies a Croàcia, però a Alemanya ens ajudaran, hi trobarem feina", va assegurar Walid, un sirià de 20 anys, l'únic d'una família de vuit membres que parla una mica d'anglès.
Va afirmar que intentaran anar-se'n a Alemanya passant per Eslovènia, la veïna occidental de Croàcia que forma part de la zona Schengen, de lliure circulació comunitària, encara que temen complicacions a la frontera eslovena.
Aquesta família forma part d'un primer grup de 350 refugiats, gai-rebé tots sirians, que dimecres van entrar a Croàcia des de Sèrbia i que van ser transportats en autobusos al centre de recepció de refugiats Porin, en un suburbi de Zagreb. Allà van ser registrats, van rebre ajuda humanitària, menjar i medicaments i hi van passar la nit.
Al matí es van adonar que estaven tancats, de manera que van muntar una protesta a les finestres, amb improvisades pancartes amb lemes com "llibertat" i corejant en anglès "Volem anar a Alemanya". A la tarda, les autoritats croates van començar a deixar-los sortir, encara que només en grups separats.
Als voltants del centre, els refugiats intentaven a la tarda esbrinar entre els veïns locals com arribar a l'estació de tren més propera. Alguns es van dirigir a peu a l'estació, que es troba a diversos quilòmetres de distància, mentre que altres van agafar taxis.
Volien seguir el seu viatge cap a la frontera, encara que ningú no sap què passarà allà, ja que Eslovènia assegura que no hi haurà un corredor per a refugiats a través d'aquest país fins a Àustria. Però no tots tenen els mitjans econòmics ni la força per seguir el viatge cap a la desitjada Europa occidental.
Paral·lelament, la intensa onada de refugiats que viu Alemanya amenaça de col·lapsar administrativament el major país de la UE, que no és capaç de registrar, repartir i dotar del bàsic els milers de peticionaris d'asil que hi arriben diàriament.

Queixes de les regions
La situació ha portat regions i municipis a elevar el to de les seves demandes, a exigir més mitjans i implicació al Govern de la cancellera Angela Merkel, i també al repunt de les crítiques per la gestió de la crisi, que van acabar provocant la dimissió del president de l'Oficina federal per a la Migració i als Refugiats (BAMF), Manfred Schmidt.
Unes mil persones, molts homes joves, però també famílies amb nens petits i grans, majoritàriament del Pròxim Orient, però també subsaharians i alguns grups del sud-est asiàtic, s'arremolinaven al voltant de l'única oficina de Berlín que tramita les peticions d'asil i lliura els corresponents permisos temporals de residència.
D'altra banda, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va convocar una cimera extraordinària de líders dels països de la Unió Europea (UE) per al proper dimecres 23 de setembre per tractar la crisi de refugiats.
Tusk ja va avançar dilluns que ahir informaria sobre si convocava o no una cimera, després que Alemanya i Àustria es mostressin a favor de tractar la crisi de refugiats al més alt nivell, en una reunió dels caps d'Estat i de Govern.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema