"Legalment jo no vaig desobeir. Políticament hi va haver una rebel·lió democràtica contra l'Estat". Així ha respost el president de la Generalitat, Artur Mas, quan se li ha preguntat a Catalunya Ràdio si el proper 15 d'octubre es declararà culpable per desobediència. Mas ha argumentat que el TC no va especificar quines actuacions en concret del 9-N estava suspenent. "Això va ser la reacció d'un estat orgullós, ferit en el seu orgull, rabiós, maldestre, incapaç de dialogar, que farà tot el possible per veure si se'm pot carregar a mi també", ha resumit. Sí que ha admès que una inhabilitació tindria "conseqüències legals" mentre Catalunya segueixi subjecta a l'ordenament jurídic espanyol.

El president ha negat que ell desobeís el 9-N. Ha argumentat que el TC va emetre una resolució suspenent el decret de la consulta, i posteriorment va suspendre també el procés participatiu, però quan la Generalitat li va preguntar exactament quines actuacions havia suspès, l'alt tribunal no va respondre. "No vam saber en cap moment què s'havia de suspendre", ha dit.

Aquest és un dels arguments legals que ell farà servir davant del TSJC, però políticament sí que ha parlat de "rebel·lió democràtica". "El 9-N va ser un gran acte de plantar-se davant l'Estat. Em confesso democràticament rebel per no deixar-nos posar les urnes", ha insistit.

Al seu parer, el que està passant és "la reacció d'un Estat orgullós, ferit en el seu orgull, rabiós, maldestre, incapaç de dialogar i que farà tot el possible per veure si se'l pot carregar". Ara bé, a aquest Estat també li ha recordat que les urnes s'han posat aquest 27-S, que és "l'aval democràtic del 9-N". "La gent ha avalat el 9-N i li ha dit a l'Estat que deixi de fer-se l'orgullós, el prepotent, perquè al final s'ha votat", ha remarcat.

Pel que fa a l'acusació de malversació, ha indicat que de tots els recursos que es van gastar, una gran part "són coses que s'han quedat dintre de la Generalitat", i ha posat d'exemple els ordinadors, que ara s'utilitzen a les escoles.

Sobre una possible inhabilitació, ha reconegut que això tindria "conseqüències legals" mentre Catalunya segueixi subjecta a l'ordenament jurídic espanyol. Per exemple, la seva signatura no tindria validesa.

Ha remarcat que la Generalitat és una administració subjecta a unes normatives, i als funcionaris de carrera "no se'ls pot posar la pistola al pit". "Per molt que mani un president, no se'ls pot obligar a actuar de manera il·legal", ha insistit.