Rússia va ignorar les crítiques de l'aliança antiterrorista encapçalada pels EUA, Turquia i Aràbia Saudita, i va intensificar els seus atacs contra les posicions de l'Estat Islàmic (EI) a Síria. "Els avions SU-34, SU-24M i SU-25 van efectuar 14 vols durant els quals van fer sis atacs contra objectius de l'Estat Islàmic", va explicar el portaveu del ministeri de Defensa rus, Ígor Konashenkov.

Els avions russos van destruir un post de control i una fàbrica d'explosius a la província d'Idlib, i durant la nit un centre de comandament i un camp d'entrenament gihadista al d'Al-Raqqa, on es troba, de facto, la capital del califat proclamat per l'EI. En tot just tres dies l'aviació russa ha bombardejat els bastions de l'EI i del Front al Nusra, filial sirià d'Al-Qaida, a cinc províncies: Homs, Hama, Alep, Idlib i Al-Raqqa.

L'objectiu estratègic rus és crear un cinturó de seguretat entre les posicions de l'Exèrcit sirià a Damasc, Alep i Latakia i les milícies gihadistes, a les quals els bombardejos volen obligar a replegar-se a l'interior i a renunciar als seus plans d'expansió cap a la costa mediterrània. Els bombarders i caces han destruït centres de comandament, camps d'entrenament, arsenals amb armament i vehicles militars, magatzems de combustible, fàbriques de munició i diversos búnquers.

Síria defensa la legitimitat i l'efectivitat de la intervenció russa sol·licitada pel mateix Assad amb l'argument que els avions russos han fet més en tres dies que la coalició antiterrorista en més d'un any de lluita contra els gihadistes.

Els líders de França, Alemanya, Rússia i Ucraïna van dur a terme a París una cimera a quatre bandes centrada en la crisi ucraïnesa, però que també va atorgar una atenció particular al conflicte sirià, després de la recent implicació militar de Moscou en aquesta guerra. La reunió, al Palau de l'Elisi, va ser precedida de diverses bilaterals entre els caps d'Estat de Rússia i França, François Hollande i Vladímir Putin, entre Putin i la cancellera alemanya, Angela Merkel, i entre François Hollande i el president d'Ucraïna, Petró Poro-shenko.