Q

uan el Mur de Berlín va caure el novembre de 1989 per desencadenar la implosió del comunisme a Alemanya i a Europa, la física alemanya oriental Angela Merkel no s'imaginava que menys d'onze mesos després, el 3 d'octubre de 1990, arribaria la reunificació alemanya per posar fi a quatre dècades de divisió. "La reunificació no es podia preveure. Però poc després de la caiguda del mur, a Varsòvia, uns col·legues polonesos, científics, estaven segurs que aquest seria el camí irreversible cap a la unitat alemanya", va recordar aquests dies la cancellera alemanya.

A través del nou partit Alba Democràtic, Merkel va assumir el 1990 el càrrec de viceportaveu de l'últim govern de la República democràtica Alemanya (RDA), condemnat mesos després a la desaparició de la mateixa manera que l'Estat des l'anomenat socialisme real. El programa de deu punts presentat pel llavors canceller de l'Alemanya Federal Helmut Kohl el 28 de novembre "va establir les bases" per a la unitat, però el fonamental "va ser la gent que primer corejava "som el poble" per passar ràpidament a "som un poble"", va destacar Merkel.

El viu exemple de Merkel

Part d'aquest poble va ser Merkel, el viu exemple de com ha canviat Alemanya en aquests 25 anys, de país dividit en dos sistemes després de la Segona Guerra Mundial a potència europea i protagonista en assumptes globals. Aquesta física de l'est que es va sumar a les forces democràtiques de l'Alemanya oriental i posteriorment a la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) del canceller de la unitat Helmut Kohl, dirigeix des de fa deu anys els destins del país.

"Alemanya va tornar al lloc al qual sempre va pertànyer, al cor d'Europa", destaca Hans-Dietrich Genscher, en un article per a Deutsche Welle. El ministre alemany d'Exteriors va ser un dels personatges clau de la reunificació com a negociador de l'anomenat Tractat Dos més Quatre, mitjançant el qual les forces aliades vencedores de la Segona Guerra Mundial van aprovar el 12 de setembre de 1990 la unitat alemanya.

Genscher aclareix que "una nova Alemanya en una nova Europa no significa més poder sinó més responsabilitat. Responsabilitat per un món d'igualtat, no de domini, un món en el qual cada un és sempre conscient del fet que una nació no pot prosperar a la llarga si les altres estan permanentment malament".

Protagonisme internacional

El país més populós d'Europa i la major potència econòmica ha assumit un paper protagonista en molts escenaris, ja sigui la crisi econòmica de Grècia, el conflicte d'Ucraïna o el desafiament que suposa el major flux de refugiats a Europa des de la Segona Guerra Mundial. "La política exterior alemanya ha guanyat influència en els últims 25 anys. Pràcticament no hi ha un problema internacional en la solució del qual no estiguem participant", assegura Eberhard Sandschneider, director de de la Societat Alemanya de Política Exterior, el think tank de la indústria alemanya.

No obstant això, a l'interior queda molta tasca a fer. Segons l'Informe sobre l'estat de la unió alemanya, que el Govern alemany elabora de forma anual, la fisura econòmica entre l'oest i l'est d'Alemanya persisteix 25 anys després. "El procés de transformació ha transcorregut de forma majoritàriament reeixida", va constatar en presentar l'informe Iris Gleicke, l'encarregada del govern alemany del foment a les regions de l'exterritori comunista.

No obstant això, va matisar que "el rendiment econòmic és marcadament més baix, igual que la recaptació impositiva. Els salaris segueixen estant molt per sota (dels de l'oest) i la desocupació és considerablement més alta". El rendiment econòmic de l'est alemany, inclòs Berlín, se situa en el 71% del registrat a l'oest. També la productivitat laboral arriba al 71% del valor que es registra a l'oest i la taxa d'atur està en el 9,8% respecte al 5,9% de mitjana de l'oest.

Dos bilions d'euros

El cercle d'investigadors al voltant del politòleg de la Universitat Lliure de Berlín Klaus Schröder calcula que Alemanya va destinar entre 1990 i 2014 uns dos bilions d'euros a la reconstrucció de l'est, d'aquests entre 60 i 65 per cent a despeses socials. El diner seguirà fluint també a través de l'anomenat impost a la solidaritat que es recapta des de 1991.

La bretxa social també segueix vigent. La reunificació no va portar a un veritable acostament, opina Karl-Siegbert Rehberg, catedràtic de sociologia de la Universitat Tècnica de Dresden. Assenyala que encara avui dia alemanys de l'oest i de l'est no s'alternen molt, fins i tot en el cas d'aquells que es van instal·lar a l'altra part del país. "Una ciutat com Dresden té dues associacions artístiques, una en què hi ha els alemanys de l'oest i en l'altra els alemanys de l'est", posa com a exemple.

També "la por difusa a l'imprevist" és molt més gran a l'est, condicionat "pels efectes de la crisi que va transformar la regió tant econòmicament com socialment", explica el sociòleg Eberhard Holtmann, de la Universitat Martin Lutero Halle-Wittenberg. Segons el catedràtic, això explica l'ascens del moviment islamòfob Pegida a l'est.