Una marxa convocada per grups d'esquerres i gremis professionals a favor de la pau a Turquia va acabar ahir a Ankara en el pitjor atemptat terroristes de la història moderna del país eurasiàtic, amb almenys 95 morts i unes 200 persones ferides.

Tot indica que dos suïcides van detonar dues bombes enmig de la multitud, que s'havia reunit prop de l'estació central de trens de la capital turca.

El primer ministre de Turquia, Ahmet Davutoglu, va considerar ahir que "hi ha molt nítides indicacions" en aquest sentit, tot i que no va voler atribuir la responsabilitat del succés a una organització. Les bombes van explotar a les 10.04 hora local (07.04 GMT) i degut l'elevat nombre de ferits greus -28 en total- és probable que el balanç final de l'atemptat sigui pitjor encara.

Segons va poder constatar Efe, milers de persones s'estaven congregant davant l'estació de trens de la capital turca, el lloc habitual per iniciar manifestacions en aquesta ciutat. Dos potents explosions successives van desencadenar el pànic entre els congregats, inclosos nombrosos periodistes. Les detonacions van ser tan fortes que van fer esclatar les gruixudes finestres de l'edifici ferroviari i, en segons, centenars de persones, entre ells aquest corresponsal, quedaven esquitxades per una pluja de restes de cossos humans. "És la pitjor tragèdia terrorista en la història de Turquia. Després de l'explosió vaig estar a prop del lloc. Mai de la vida vaig veure una cosa igual. Hi havia braços, cames i intestins per tot arreu. La gent va acudir per la pau però van veure la mort", va dir a Efe Faruk Bildirici, defensor del lector del diari Hürriyet.

De les dues bombes, una va ser detonada enmig d'un grup de ciutadans sense identificació política, i l'altra, prop d'un punt on onejaven banderes i pancartes de l'HDP, el partit de l'esquerra kurda, i de diverses agrupacions marxistes. Ningú ha reivindicat fins ara l'autoria de l'atemptat, el més sagnant en la història de Turquia.

El president de Turquia, l'islamista Recep Tayyip Erdogan, va condemnar l'atemptat, com un "abominable atac contra la unitat i convivència", però va afegir que "no es distingeix en res dels actes de terror contra ciutadans innocents, funcionaris, policies i soldats", en referència a les accions de l'il·legal Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la guerrilla kurda. De fet, ahir van anunciar un alto el foc fins l'1 de novembre per no obstaculitzar les eleccions.