El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

Segons les investigacions de Solé, els enterrats procedents de Catalunya, no necessàriament catalans, són entre 5.000 i 7.000 sobre un total de 33.847 persones enterrades, la majoria soldats franquistes.

El primer any en que es van traslladar cossos al Valle de los Caídos va ser el 1958, quan van arribar les restes d'11.329 persones en camions militars, i l'últim trasllat del qual es té constància és de l'any 1983 procedent de Vilafranca del Penedès, una persona que havia estat alcalde de la localitat durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Dos anys abans, després del fallit cop d'estat del 23F, es van traslladar 304 restes mortals al Valle de los Caídos.

Recorda la historiadora, actualment a la Universitat de Cork (Irlanda), que "gran part de la documentació de la Vall es conserva als arxius municipals", i de fet, a partir dels arxius del Valle, dipositats a l'Arxiu General de l'Administració d'Alcalá de Henares, Solé va anar rastrejant alguns ajuntaments.

A l'Ajuntament de Batea, va trobar una caixa amb tota la documentació (més de mil) amb petites fitxes dels exhumats des dels cementiris militars provisionals que estaven escampats pel front.

És rellevant la informació de la població d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), on s'havien instal·lat diversos hospitals de campanya, i es va crear una gran fossa.

També ha trobat documentació del front del Segre a l'Arxiu Provincial de Lleida, una província en la qual "els familiars dels represaliats per la rereguarda republicana es van negar a que fossin traslladats al Valle, com també ho van fer els carlistes catalans, que compten amb el seu propi santuari a Montserrat o els familiars de les víctimes de Paracuellos".

Queralt Solé subratlla que "al Valle de los Caídos només podien ser traslladats espanyols i catòlics, per això no van ser enterrats ni brigadistes ni la 'guàrdia mora' integrada per soldats marroquins, aquests últims enterrats a Catalunya en cementiris per a musulmans de Prades i Manresa".

En aquest tercera lliurament de la Història de la República no s'inclou una crònica bèl·lica de la Guerra Civil, sinó que aborda qüestions transversals com la sanitat de guerra, l'aviació, els serveis cartogràfics, també el tema d'exili (Rosa Regàs), la fam, les indústries de guerra, la rereguarda, els refugiats i la solidaritat, la comunicació i la propaganda de guerra o els franquistes catalans (requetès, els serveis d'espionatge)

El volum conté també fotos inèdites de Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, en aquest cas realitzades en el front quan tenia amb prou feines 16 anys.

L'obra, que es ven exclusivament a través de subscripció, va començar mesos enrere amb un primer volum dedicat al "Tiempo de las ilusiones" (1931-1933), i un segon, "Un país en tensión" (1934-1936), i ha conclòs amb el període de "Guerra y revolución" (1936-1939).

En cada volum s'inclouen biografies dels homes i dones que van fer possible la II República, gràfics i mapes, cronologies i línies de temps, bibliografia, documents d'arxiu, així com un índex analític que facilita la consulta.