L'exvicepresidenta de la Generalitat de Catalunya Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, van rebutjar ahir que desobeïssin el Constitucional amb la consulta del 9 de novembre de l'any passat en la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Ortega i Rigau van declarar ahir davant el TSJC imputades arran de la querella que va presentar la Fiscalia per la consulta alternativa del 9-N, en què se les acusa dels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions.

En les seves declaracions davant el TSJC, Ortega i Rigau es van negar a respondre les preguntes que els va realitzar la Fiscalia i les acusacions particulars en un "judici polític", com el va definir l'actual vicepresidenta catalana, Neus Munté, després de la reunió del Govern d'ahir al migdia.

Munté, com la resta de membres del Govern català excepte el President Artur Mas -que declararà demà davant del mateix tribunal-, va fer costat davant el TSJC a Rigau (CDC), al matí, i a Ortega (UDC), a la tarda, que també van rebre el suport dels dirigents d'Unió -titllats de botiflers per alguns manifestants-, de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot, la CUP, l'ANC i Òmnium Cultural.

L'exvicepresidenta Ortega va al·legar que l'organització de la consulta estava en mans de voluntaris quan el TC la va suspendre, de manera que no té "cap consciència d'haver desobeït, ni d'haver dictat cap resolució injusta, ni de bon tros comès cap irregularitat econòmica". Ortega va assenyalar que no és bo "criminalitzar un acte polític democràtic i pacífic" com el 9-N, perquè aquests assumptes s'han de "dirimir amb diàleg, consens i voluntat de pacte".

De la seva banda, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va explicar en la seva declaració, al matí, que no va respondre les preguntes de la Fiscalia perquè li és "difícil d'entendre" el canvi de criteri d'aquest òrgan, que es va querellar contra ella després que els fiscals de Catalunya consideressin que no hi havia motiu per a l'acusació.

La consellera en funcions va assegurar davant del jutge que no va donar "cap ordre ni instrucció als directors d'institut" per a l'organització de la consulta alternativa del 9 de novembre i que es va limitar "simplement a informar-los que els centres podrien ser usats" per a la consulta per part de voluntaris.