L'ombra del 9-N va tornar a sobrevolar ahir el procés independentista, en una jornada marcada per les declaracions de l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau davant el TSJC i la queixa d'aquest tribunal per les manifestacions de suport que van rebre les dues polítiques. Tant Ortega com Rigau van rebutjar que desobeïssin el Constitucional en la consulta celebrada l'any passat, acció per la qual estan imputades arran de la querella que va presentar la Fiscalia, en què se les acusa dels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions.

Les dues conselleres van rebre el suport in situ de membres del Govern -excepte el President Artur Mas, que declararà demà-, dirigents d'Unió -titllats de botiflers per alguns manifestants-, de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot, la CUP, l'ANC i Òmnium Cultural. A més, diversos centenars de persones concentrades a les portes del TSJC, a l'avinguda de Lluís Companys de Barcelona, van rebre amb crits d'"independència" la comitiva de la CUP, JxS i del Govern quan va arribar al Palau de Justícia.

Al matí, en arribar al Palau de Justícia, la comitiva es va quedar a les escales d'accés a l'edifici aplaudint els concentrats, que els van rebre amb estelades i crits de "no tinc por" i "posar les urnes no és delicte", i cantant "Els Segadors". Al vespre, milers de persones es van sumar al suport a Rigau i Ortega amb concentracions davant d'ajuntaments, com el de Barcelona, però també a la Catalunya Central (a Manresa, Berga, Súria, Sant Salvador de Guardiola i Santpedor, entre molts d'altres).

El TSJC va afegir més llenya al foc amb una polèmica declaració sobre el suport rebut per les conselleres, un "atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial" i un qüestionament "encara més inadmissible" quan respon a una estratègia dissenyada per càrrecs públics, segons un comunicat fet públic ahir pel tribunal. La sala de govern del TSJC alerta que "qüestionar de manera interessada que l'actuació dels tribunals de justícia només es deu a interessos polítics, promoure la desconfiança social i pretendre estratègies de pressió constitueix una negació de les bases de la nostra convivència política". El TSJC manifesta que "no pot restar impassible quan constata que es convoquen manifestacions i concentracions a les portes del Palau de Justícia amb l'objectiu de qüestionar la legitimitat de jutges i, a més, pretendre influir en la seva presa de decisions".