Fred, fred, molt fred feia ahir a les set del matí a l'avinguda dels Dolors de Manresa, però això no va ser cap impediment perquè un centenar de bagencs s'aixequessin ben d'hora per anar a fer costat al seu President. L'ANC Bages havia contractat dos autocars per als militants de la comarca que volguessin ser-hi i, ves per on, un dels dos vehicles de la flota de Sagalés duia el número 714. Això va generar molts comentaris que remarcaven la idoneïtat de la tria, que sembla, però, que era ben casual.

Dins l'autocar 714, però, fins que no es va aproximar a la rodalia de Barcelona, tothom estava quiet, la majoria dormien. Quatre joves acompanyaven una munió de gent gran, la majoria jubilats, i ells sí que no paraven de xerrar, emocionats per una nova jornada d'aquelles que es recorden. Els més infatigables duien els auriculars per saber l'última hora dels homenatges a Companys que tenien lloc a Montjuïc, com si fos el prepartit. Travessant la Meridiana, molts ja es van desvetllar, "érem aquí per la Diada?", i el coordinador de l'ANC a Manresa ensenyava amb el seu mòbil un fotomuntatge que circulava com a portada de l'ABC, en què es veia Mas i el titular: "¿La historia se repite?", en referència a Companys. Els més joves van reaccionar de cop: "Com sigui veritat...!". Bozzo havia sabut provocar la guspira necessària per anar ben escalfats als jutjats. Amb el micròfon, per si no havia quedat clar: "es tracta de concentrar-nos i tornar a fer enfadar els jutges".

Eren quarts de nou i els del bus ja rebien trucades de bagencs que ja eren davant del Palau de Justícia, que ja hi havia gent. Un cop aterrats, una part del grup se'n va anar a la concentració, mentre que la part més grossa se'n va anar a fer un cafè, perquè no comptaven que el President arribés fins a les deu. Ja hi havia molta gent a les nou i va ser llavors que es va sentir el lema més adient però també el més infreqüent de la vetllada: "se sent, se sent, Companys és present". Molt byronià. Ja hi havia cops de colze per veure qui es podia enfilar a les millors talaies per fer fotografies. A mesura que s'apropaven les deu, la zona frontal al Palau es va convertir en una ratera, i la gent va començar a enfadar-se amb aquells que intentaven moure-s'hi. Algun periodista deia: "intento fer la meva feina" i era respost amb un "jo també tinc feina, fer costat al President".

Un grupet de manresanes van aconseguir, a força de batallar molt, arribar a primera fila, els llocs més preuats. Entre elles, Consol Molgosa, a qui el President va encaixar la mà a la sortida a dos quarts de dotze. Estava emocionada: "ha estat molt emotiu, diferent, i al final ha resultat com festiu". Dels lemes que es van cantar, ella triava: "Artur Mas, no estàs sol". El President va entrar molt ràpid pel que feia que l'esperava la gent. De fet, força gent ni es va adonar que havia passat, perquè ja s'havia aplaudit tantes vegades, abans de tres quarts de deu, tantes falses alarmes, que la gent havia abaixat l'atenció. Els quatre-cents càrrecs electes, arribats com la guàrdia pretoriana amb les seves vares, van endur-se les ovacions més sonades, les vedets de la jornada. Algun assistent dirigia, des d'una posició elevada, Els Segadors, que va repetir-se fins a l'uníson. En canvi, El Cant de la Senyera no es va sentir, a diferència de L'Estaca.