El Govern català -encapçalat per Artur Mas-, el Parlament -amb la seva presidenta, Núria de Gispert- i l'Ajuntament de Barcelona -encapçalat per l'alcaldessa, Ada Colau- van homenatjar ahir el president de la Generalitat republicana Lluís Companys al fossar de la Pedrera.
En el 75è aniversari de la mort de Companys, les tres institucions van dipositar corones de flors al costat de la tomba del president de la Generalitat afusellat per la dictadura, que és al fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc.
Ni el President de la Generalitat, Artur Mas, ni la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ni tampoc l'alcaldessa, Ada Colau, no van voler fer declaracions després de dipositar les respectives corones de flors.
El Govern català va arribar al fossar de la Pedrera a les 9 del matí, encapçalat pel President Mas, però amb la presència també de la vicepresidenta, Neus Munté, així com de diversos consellers: Francesc Homs, Boi Ruiz, Ferran Mascarell, Santi Vila, Meritxell Borràs, Irene Rigau i Felip Puig, entre d'altres.
La comitiva governamental va fer un minut de silenci al costat de la tomba de Companys i posteriorment van escoltar una interpretació musical d'Elcant dels ocells.
Minuts després va arribar al mateix lloc una representació de la Mesa de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya, formada per la presidenta, Núria de Gispert, la vicepresidenta primera, Anna Simó, el vicepresident segon, Lluís Maria Corominas, i el representant del PSC Celestino Corbacho.
L'Ajuntament de Barcelona va efectuar, també, el seu acte d'homenatge a Companys poc després. Hi havia també a l'acte l'alcaldessa, Ada Colau, i els portaveus municipals Gerardo Pisarello de Barcelona en Comú, Xavier Trias de CDC i Alfred Bosch d'ERC.
D'altra banda, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va evitar ahir comprometre's en nom de l'executiu espanyol a fer cap gest de reconeixement de la figura de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, a diferència del que han fet els governs democràtics de França i Alemanya, que han demanat perdó per la seva detenció i el posterior lliurament a les autoritats franquistes que van acabar condemant-lo a mort.
Segons Sáenz de Santamaría, cal "conèixer la història en tota la seva amplitud" i "evitar que moltes coses que hem viscut a Espanya i Europa es tornin a produir". Això, va afegir vinculant-ho amb la situació actual a Catalunya, "ho hem de fer també des de la legalitat, el respecte a la democràcia i el compliment a la llei, perquè és tant com el respecte a tots els altres".
