L'exdirectora de l'institut Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat va assegurar ahir que en vigílies del 9-N va rebre diverses trucades del departament d'Educació en què la "van pressionar" perquè lliurés les claus del seu centre, de manera que acollís les urnes de la consulta.
Segons fonts judicials, l'exdirectora, ara jubilada, va declarar ahir com a testimoni davant del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga la causa del 9-N, després que s'ajornés l'interrogatori -inicialment previst per al 21 de setembre-, en al·legar les defenses que podia interferir en la campanya perquè la dona concorria al 27-S en les llistes de Ciutadans.
L'exdirectora, Dolores Agenjo, va afirmar que els dies 6 i 7 de novembre, un cop el Tribunal Constitucional (TC) ja havia suspès la consulta alternativa, va intercanviar cinc o sis trucades amb la responsable dels Serveis Territorials d'Educació de la Generalitat, Montse Llobet, en què aquesta l'apressava a facilitar les claus.
Les dates en què aquestes telefonades van tenir lloc són rellevants per a les acusacions, ja que, per determinar si la Generalitat va incórrer en desobediència, el TSJC centra la seva investigació en els actes que el Govern va fer a partir del 4 de novembre quan el TC va suspendre el procés participatiu.
En aquest intercanvi de trucades, va apuntar la directora, va demanar a la responsable d'Educació que li lliurés una ordre per escrit, cosa que Llobet va prometre que li donaria sempre que no la facilités a tercers, però Agenjo va assegurar que va esperar inútilment el document fins al 7 de novembre.
La testimoni va afirmar també que a la reunió del 16 d'octubre del 2014 amb directors d'instituts, els responsables d'Educació van donar "instruccions" als docents perquè nomenessin voluntaris als seus centres que es fessin càrrec de l'obertura el 9-N.
Agenjo, que no va seguir les indicacions d'Educació i per tant no va buscar voluntaris entre el personal docent, va afirmar que va interpretar les indicacions de la reunió com una pressió, perquè es faria constar la seva negativa i això podria comportar conseqüències negatives per a la seva carrera professional, van afegir les mateixes fonts. De fet, la directora d'institut va aportar a la causa correus electrònics que va intercanviar amb col·legues d'altres instituts, en els quals, va precisar, aquests coincidien que s'havien sentit pressionats per donar suport a la consulta independentista.
La testimoni va afegir que, arran de la seva negativa a lliurar les claus de l'institut perquè s'instal·lessin les urnes, va rebre correus electrònics amenaçadors, sense que hagi rebut el suport del departament d'Ensenyament. Això no obstant, la directora d'institut no ha aportat aquests correus electrònics i va admetre que no va arribar a comunicar-los a cap responsable de la conselleria.
Agenjo va reconèixer que, en l'esmentada reunió, ella va entendre que lliurar les claus era obligatori per a tots els assistents, però que quan va consultar la delegació del Govern i l'Alta Inspecció del ministeri d'Educació aquests els van advertir que només havia d'obeir ordres per escrit.
En declaracions a la premsa, Agenjo va dir que ara se sent "alliberada" per haver pogut declarar davant de la justícia.
"Sense represàlies"
Jordi Pina, advocat de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va dir als mitjans que l'exdirectora va admetre que altres directors, favorables al procés, no es van sentir pressionats, i ella no va saber concretar les pressions. Així, va opinar que el sentiment de pressió és molt subjectiu i va recordar que Agenjo no va rebre cap represàlia per no cedir l'institut.
A més a més, la va acusar de no traslladar al departament d'Ensenyament la petició de dos professors del seu centre que volien ser voluntaris. L'advocat de Rigau també va afirmar que Agenjo demanava l'ordre per escrit per tal de poder aportar-ho com a prova judicial.
