Diversos consellers van aprofitar la reunió del Govern de dimarts passat per traslladar al President català, Artur Mas, la seva discrepància amb la resolució per iniciar el procés cap a la independència, pactada per Junts pel Sí (JxS) i la CUP, segons publicava ahir La Vanguardia.

La reunió de l'executiu català ja havia començat quan des de JxS i la CUP es va difondre el text de la proposta de resolució, que declara "solemnement" l'"inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república", sense supeditar-lo al que pugui dir un Tribunal Constitucional "deslegitimat".

Segons informa La Vanguardia, al cap de gairebé dues hores de reunió, als membres del Govern se'ls va repartir una còpia de la proposta, que es van disposar a llegir abans de començar un intens debat intern sobre la conveniència del text. El primer que va expressar la seva discrepància va ser el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va manifestar la seva disconformitat amb una resolució per plantejar obertament la desobediència per assolir la independència.

A continuació va ser el conseller d'Interior, Jordi Jané, qui es va mostrar contrari al contingut de la resolució, crítiques a les quals es va sumar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que a més va fer constar el seu desacord amb alguns aspectes del primer discurs pronunciat per Carme Forcadell davant el ple del Parlament després de ser elegida presidenta de la cambra, intervenció que va acabar amb un "Visca la república catalana".

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, van advertir que no tenia sentit acordar amb la CUP una resolució que recull en bona mesura els plantejaments de l'esquerra independentista antisistema i no deixar lligada la investidura de Mas, a la qual se segueixen oposant els deu diputats cupaires.

També el conseller de Justícia, Germà Gordó, es va desmarcar de la resolució pactada entre JxS i la CUP, mentre que la portaveu i vicepresidenta del Govern, Neus Munté, es va abstenir d'intervenir.

Davant d'aquesta sèrie d'intervencions crítiques, Mas va al·legar que una aproximació a la CUP era l'única manera de poder formar govern i deixar de tenir un executiu en funcions en espera d'un acord d'investidura.

Mas va alertar que un eventual fracàs negociador amb la CUP sumiria Catalunya en un període d'interinitat de sis mesos, fins a la convocatòria d'unes noves eleccions el març forçades per la impossibilitat d'investir el president de la nova legislatura: "Llavors, què m'esteu demanant? que hi hagi eleccions?", va plantejar el President de la Generalitat als seus consellers.