El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt el sallentí Joan Lluís Perarnau, expresident del CH Lloret, d'estar implicat en la trama corrupta del cas Clotilde que vincula l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, que ha estat condemnat amb inhabilitació i una multa de 900.000 euros, amb una màfia russa.
En la sentència, la sala civil i penal del TSJC absol el llavors president del club d'hoquei de Lloret Joan Perarnau, al qual la Fiscalia considerava que estava implicat en la trama corrupta, en considerar que desconeixia que els patrocinis esportius que pagava l'empresari rus encobrien suborns.
Perarnau, nascut a Sallent, encara que molt jove es va traslladar a Lloret de Mar, va ser detingut el 26 de gener del 2013 en el marc d'una espectacular operació en la qual agents de la Guàrdia Civil van irrompre en una concentració de l'equip d'hoquei del municipi. Passats dos dies de la seva detenció, Perarnau va sortir en llibertat amb càrrecs després de declarar davant l'Audiència Nacional. El judici es va celebrar el mes de juny passat i, finalment, Perarnau ha estat absolt.
A qui sí que el TSJC ha condemnat a 9 anys i mig d'inhabilitació i a 450.000 euros de multa és a l'exdiputat de CiU Xavier Crespo per acceptar regals d'un presumpte mafiós rus a canvi d'afavorir els seus interessos urbanístics quan era alcalde de Lloret de Mar.
En la sentència, notificada ahir a les parts, l'alt tribunal català condemna a nou anys d'inhabilitació especial per exercir càrrec públic -dos i mig per suborn i set per prevaricació- l'exdiputat, per a qui la Fiscalia demanava dos anys i mig de presó i vuit d'inhabilitació.
El tribunal també condemna l'exregidor d'Urbanisme de Lloret de Mar Josep Valls a vuit anys i mig d'inhabilitació i a una multa de 300.000 euros, mentre que al suposat mafiós rus Andrei Petrov li imposa 7 anys d'inhabilitació i 450.000 euros de multa.
A l'arquitecta del presumpte mafiós, Pilar Gimeno, l'han absolta ja que el tribunal considera que era aliena a l'"acord prevaricador" i que es limitava a exercir la direcció dels projectes urbanístics de Petrov. L'alt tribunal català obliga la societat de Petrov Devolopment Diagnostic Company SL a indemnitzar, amb la resta de condemnats, amb 133.745 euros l'Ajuntament, per la suma que les arques municipals van perdre pels avantatges fiscals que es van concedir a les obres de l'empresari rus.
A més, la Sala ha acordat decomissar a Crespo el rellotge que va rebre del suposat mafiós, o el seu import, i l'obliga a tornar el cost del viatge a Rússia que l'empresari va pagar a la família de l'exalcalde, valorat en 3.235 euros.
El president del TSJC i del tribunal que va jutjar Crespo, Mi- guel Ángel Gimeno, va emetre un vot particular en el qual considera que ni Crespo ni Valls poden ser condemnats per un delicte de prevaricació, en entendre que, malgrat que van rebre donacions, la seva actuació no va ser il·lícita.
El tribunal troba provat que Crespo i Valls van convenir amb el suposat mafiós que la seva empresa col·laboraria com a patrocinador als clubs de futbol i d'hoquei del municipi, en què jugava un fill de l'exdiputat i del qual la seva dona, Guadalupe Oliva, havia estat vicepresidenta.
A més, al febrer del 2008, Petrov va invitar Crespo, la seva dona i el seu fill a un viatge a Rússia amb totes les despeses pagades, sense que l'alcalde informés els membres de la corporació municipal "del seu viatge, ni de les entrevistes que havia tingut i la seva finalitat", segons la sentència.
El 10 de setembre del 2010, amb motiu del seu aniversari, l'empresari rus va regalar un rellotge de la marca Zenith, valorat en 2.200 euros, a Crespo "en atenció a la seva condició d'alcalde", sosté el tribunal.
Com a contrapartida, segons la sentència, Crespo "va disposar tot el necessari" des del seu càrrec d'alcalde perquè el 2009 l'Ajuntament de Lloret concedís una bonificació fiscal del 50% al projecte de construcció d'un complex comercial a l'antiga plaça de toros del municipi, que Petrov havia comprat el maig del 2007.
La bonificació havia estat sol·licitada per l'arquitecta de Petrov i, com els tècnics municipals van fer veure a l'alcalde que aquesta rebaixa no era possible, aquest va acordar tramitar l'impost "com si les obres llicenciades fossin d'especial interès i utilitat municipal", acollint-se a una ordenança municipal, afegeix el TSJC.
La bonificació va ser aprovada en un ple l'abril del 2009, després que Valls defensés la proposta de rebaixa fiscal, malgrat que l'alcalde havia estat advertit que "les obres llicenciades no tenien cobertura en la indicada ordenança i que això crearia un mal precedent".
